[Manel Larrosa, arquitecte urbanista]
Avui dia el principal problema que tenim amb la informació, i més la local, és la seva transmissió. No seria tant la seva creació i recepció, sinó l’enllaç actiu i amb criteri entre emissor i receptor. A escala més gran, a Barcelona, Catalunya i el món, hi ha força més mitjans i canals, però en l’àmbit local aquest enllaç és crític. El transmissor no és purament tècnic o neutre, perquè ha de tenir criteri, tot i que sigui obligat el fet de ser plural i ampli. Però la creació d’opinió pública formada i estructurada, de nivell en suma depèn del mitjà de comunicació. I aquest assoleix més densitat i pes si acaba en paper imprès. És irrenunciable la versió digital, però l’existència en paper assegura una profunditat plena de substància, de permanència.
Queda clar, doncs, la importància estratègica del Diari de Sabadell? No pot haver-hi ciutat en plenitud sense un mitjà d’aquesta mena. I millor que l’acompanyin d’altres: radiofònics, web… Però vàrem ser més pobres quan vam perdre el tèxtil o la Caixa…, per això el Diari és una institució de ciutat. I institució vol dir que el mitjà és el missatge. Un fet que atorga molta responsabilitat.
