- Montserrat Martí. Òpera i sarsuela a la llum de les espelmes
- Martí, soprano. Luis Santana, baríton. José María Berdejo, piano
- Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell. 5-7-23
Una de les cites habituals el Fresc Festival de Sabadell és una gala lírica que no només cobreix una quota de repertori variat dins l’heterogènia programació del certamen, sinó que corrobora l’interès de propostes semblants en marcs com l’Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell. L’assistència va fregar el ple.
Una altra cosa és si el nivell que s’hi ofereix té els mínims artístics. I val a dir que la proposta d’enguany amb la soprano Montserrat Martí i el baríton Luis Santana funcionava millor sobre el paper. Al marge, és clar, de les espelmes que poblaven l’escenari vestint de gala el recital, tot i que van tenir un efecte relatiu d’ençà de la meitat del recital endavant, quan ja es va fer fosc. En aquest sentit però, les prop de dues hores pretenien entretenir i recrear les oïdes amb melodies sobrerament conegudes per la majoria. La majoria fàcils d’escoltar i algunes, també, de cantar.
Per tant: objectiu assolit amb una vintena de cançons, àries i duos d’òpera i sarsuela, que també van possibilitar moments divertits i la participació sorpresa del tenor Nacho Guzmán que, present entre el públic, va ser espontàniament –de debò?- cridat per Montserrat Martí a cantar a el duo d’ El Gato Montés de Penella. Aquesta peça i l’ Intermedio de La boda de Luis Alonso de Giménez, arranjada per a piano i interpretada pel repertorista i acompanyant, José Maria Berdejo, van ser les cotes de major calatge musical de la vetllada.
I que és innegable que la sessió va anar de menys a més, amb un inici molt tortuós tant de Martí com del baríton Luis Santana. Tot i no presentar el vibratto stretto d’aleshores i buscar alguns apianaments i messa di voce estimables, la veu de la soprano va distar del nivell recordat a les produccions de l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell en què va participar la dècada passada. Amb tot, no va escatimar l’agut al duo de l’oratori Mythodea de Vangelis. Per la seva part, el baríton Luis Santana va ser molt desigual en la impostació i la línia canora, quedant en evidència en cantar “Nessun dorma” de Turandot de Puccini en arranjament per a baríton. No obstant això, va semblar més adient a La nina de Guatemala i Alfonsina y el mar i a la selecció sarsuelera.
En resum i aparcant el debat sobre la conveniència de la microfonia en un espai a l’aire lliure petit com l’Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell, aquest va ser un recital en què el públic va gaudir, va taral·lejar i que cobria la quota de programació de música clàssica del cicle sabadellenc.
