És l’ànima de l’emblemàtica botiga Milar Brunet de la Rambla, un llegat familiar que Antoni Maria Brunet, juntament amb els seus tres germans, ha sabut conservar entre cotons. Després de més de quaranta anys al capdavant del negoci, s’acomiada de totes les històries que custodia l’establiment.
L’espurna del negoci familiar és l’any 1945, fa ara 78 anys, quan, en plena postguerra. “He nascut a sobre de la botiga, la vida familiar i el negoci era tot una”, explica l’emprenedor. De fet, recorda com el telèfon de casa era el mateix número que el de la botiga. I tampoc hi havia vacances, la vida era treball: “Recordo el meu pare absolutament entusiasmat amb la feina, s’ho passava extraordinàriament bé”, apunta.
Fa un temps que s’ha iniciat el tancament del llegat que va impulsar la seva família, amb nou botigues a Sabadell i municipis propers, i la de la Rambla és l’últim testimoni del que ha estat un petit imperi familiar. “El comerç era una sortida que no requeria grans inversions, com requeria una fàbrica, que aleshores era el que tothom volia muntar”, apunta en Brunet. Especialment, si era una fàbrica textil, en auge a Sabadell durant aquells anys.
Després de tants anys, se les han vist de tots els colors. En Brunet recorda com les amenaces sempre han estat sobrevolant el comerç tradicional: des de les vendes per catàleg als Estats Units, l’aparició dels grans magatzems, la venda per Internet… “Sempre s’ha presagiat el tancament del comerç més tradicional i això, de moment, no s’ha donat”, explica Brunet.
Una transformació gradual
Van iniciar la seva feina fent reparacions i venent ràdios que es pagaven a terminis, amb una guardiola incorporada: “Per escoltar la ràdio, havies d’introduir monedes i tenies unes hores d’emissió. Després, es buidava i s’anava pagant la ràdio”, explica. Més tard, tot es va diversificar.
Primer, amb una botiga que ho tenia tot: des d’estris a roba, llums, ferreteria… Més tard, aquest model va quedar caduc. I es van haver d’especialitzar. “Un model multibotiga no permetia ser especialista, per això vam apostar pels electrodomèstics”. Ha canviat la forma, però no l’essència. I ara toca retre homenatge a tota una vida de dedicació.
