[Josep Mercadé, Periodista]
La calor potser dona una mica de treva els dies vinents, però la temperatura política continuarà creixent després que els resultats de les eleccions generals d’aquest diumenge hagin demostrat que no serà gens fàcil governar. S’ha fet molta literatura sobre el vot útil pensant que la ciutadania no té prou capacitat de decisió. I sí, un cop més, no s’equivoquen els electors, sinó les formacions polítiques. Els votants els han dit clarament: a veure si sou capaços de resoldre tot aquest enrenou.
I està clar que no serà fàcil. Si el comportament general hagués estat com el de la majoria dels sabadellencs i sabadellenques, que han donat ampli suport als socialistes, la situació estaria més que clarificada. Però no ha estat així i caldrà veure la capacitat d’arribar a acords per part d’algues formacions polítiques que fins ara s’han mantingut especialment inflexibles.
Diumenge a la nit, mentre escoltava i veia les intervencions dels líders de les formacions polítiques, em venia el cap el llibre de Javier Cercas, Anatomia de un instante. No era tant per l’anàlisi que fa d’aquells moments de l’intent de cop d’estat del tinent coronel Tejero, sinó pel suc que va ser capaç de treure d’uns moments transcendentals.
Veure el comportament dels diferents líders davant la ciutadania, un cop sabuts els resultats, no deixa indiferent a ningú. Del primer al darrer, en aquest cas, Alberto Feijóo, flanquejat per la plana major del seu partit, resulta molt curiós. Sobretot quan les paraules són mesurades fruits de l’estona que ha passat des dels primers resultats significatius fins a la compareixença davant la militància i les càmeres.
Aquesta vegada s’ha repetit, un cop més, allò que tots hem guanyat. Potser els únics que estaven més moixos (i això sí que ho celebro) eren els d’extrema dreta, ja que els resultats no els han estat gens favorables malgrat tot. Realment, si gairebé tots han guanyat, com pot ser que no sigui gens fàcil formar govern?
Entre la prudència i l’eufòria, una part de les mirades des de l’esquerra estan posades en Junts per Catalunya. El seu missatge de campanya “Ja n’hi ha prou” no especifica si anirà més enllà impedint que es pugui constituir un govern encapçalat per Pedro Sánchez. El moment en què la candidata de Junts va parlar no deixava pas entreveure que serien més flexibles, sinó tot al contrari.
Davant d’això a ningú se li escapa que el fantasma d’unes noves eleccions podria anar agafant força. Si aquest fet es confirmés, la governabilitat tampoc seria fàcil. Així que l’embolic està servit.
