[Josep Mercadé, periodista]
El Diari de Sabadell de dissabte es feia ressò que aquest any als dos Vallès no hi ha collita de cereal. No és l’única comarca que ha patit els efectes de la sequera als conreus. L’Anoia, l’Alt Penedès, la Segarra i la Conca de Barberà són altres zones de Catalunya que també han perdut la collita de cereal. La pregunta que molts es fan és si aquest serà un episodi puntual o bé s’anirà repetint els anys vinents. Per tant, el dilema serà sembrar o no sembrar per poder fer front als costos.
A la zona metropolitana on, majoritàriament, es viu d’esquena a l’activitat de la pagesia, la situació passa més desapercebuda, ja que a Sabadell i a la resta del Vallès els sectors de major activitat, lògicament, són els industrials i de serveis. El sector primari queda relegat a una posició molt més secundària. En canvi, a altres indrets de Catalunya, especialment a la Catalunya central, els efectes són molt més greus, ja que l’activitat agrícola té molta més importància perquè ocupa molt més territori.
La manca de collita arriba quan a Catalunya s’està produint un desplegament d’energies renovables després de passar més d’una dècada perdent el tren en aquesta matèria. I ara hem de córrer per complir els compromisos que marca Europa. Això vol dir multiplicar per 20 l’energia solar i per 5 l’eòlica. A hores d’ara el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat té sobre la taula i en tramitació un munt de projectes que podrien transformar el país. La majoria d’instal·lacions es proposen a la Catalunya interior amb l’argument que hi ha una major intensitat solar.
Davant d’aquesta situació moltes veus alerten que aquesta sembra de plaques fotovoltaiques pot modificar activitats tradicionals de la pagesia, el paisatge, i provocar efectes en la climatologia de determinades zones. Si ho mirem des de la perspectiva metropolitana, els efectes no tindrien tanta transcendència. Ara bé, si quan sortim de la conurbació barcelonina en trobem camps farcits de plaques potser la reacció serà diferent.
Oposar-se a la instal·lació de renovables no és gens fàcil. Les veus crítiques que demanen un repartiment més equitatiu ho resumeixen amb la frase: Energies renovables sí, però així no! El moviment crític s’està estenent com una taca d’oli de la mateixa forma que ho fan els grans grups inversors que veuen en les renovables una nova línia de negoci que els pròxims anys els donarà molts beneficis. Per tant, la sembra intensiva de plaques hauria de tenir present un territori que cal preservar de cara al futur.
