[Xavier Guerrero, químic i exregidor]
La vespa maragda (Ampulex compressa), quan ha de pondre els ous, ataca una panerola, la paralitza amb el seu verí i se l’endú a dins d’un cau. Llavors pon un o dos ous a les potes de la panerola i marxa. Les larves de la vespa entren dins el cos de la panerola i creixen dins seu, alimentant-se dels seus òrgans, fins que, aproximadament una setmana més tard de la posta, literalment surten de dins de la panerola, convertides en vespes adultes.
El feixisme i la ultradreta tenen un comportament similar: creixen aprofitant-se de les bondats del sistema democràtic fins que se senten prou forts i llavors el rebenten des de dins.
Una de les seves tècniques habituals per créixer és ser al centre dels comentaris de tothom. Així imposen ells el discurs, i ja sabeu que qui imposa el discurs imposa els marcs mentals. Qualsevol cosa que diguis contra aquests marcs mentals només els reforça. Per exemple, el discurs aquest de la creixent inseguretat a Ripoll, que ha fet servir la inefable Sílvia Orriols, quan Ripoll és un dels municipis amb menys criminalitat de Catalunya. La mentida és més que òbvia, però desemmascarant-la amb dades no la neutralitzarem. George Lakoff ho resumia en la frase “la veritat no ens farà lliures”.
I com s’ho fan per ser al centre dels comentaris de tothom? Posaré un exemple: al primer ple de l’Ajuntament de Sabadell, aquells que ja sabeu varen sol·licitar que es posés l’himne d’Espanya al final de l’acte. Hi ha un reglament que detalla fil per randa el protocol de presa de possessió de l’alcaldia, amb l’himne de Catalunya com a tancament. Ells ja sabien que no es podia fer, perquè trencaria el reglament. Tanmateix, ho varen sol·licitar.
Conseqüència: notícia destacada al Diari de Sabadell i als altres mitjans de la ciutat: “Aquells que ja sabeu volen que s’interpreti l’himne d’Espanya a la sessió d’investidura”. La resta de temes en segon pla (fins i tot la investidura de l’alcaldessa!). I les xarxes fent rum-rum al voltant del tema.
Evidentment, no es va posar l’himne d’Espanya, però varen aconseguir els seus dos objectius: que es parlés d’ells i amb el seu marc mental.
Durant la constitució del ple, al carrer se sentia la gent cridant “no passaran!”. La regidora va dir, en el seu parlament: “Decían que no pasaríamos y aquí estamos, hemos pasado”. És cert, però no del tot: varen obtenir dos regidors de 27, un percentatge molt petit del total del ple, que no els hauria de permetre condicionar la política de la ciutat si juguessin el mateix joc que els altres partits. Però ells no jugaran el mateix joc: de segur que ja tenen preparada l’astracanada que deixaran anar just abans del proper ple. I llavors tots hi caurem de quatre potes: els partits rebatent-los amb grans discursos, els mitjans dedicant-los grans espais als seus articles i la gent a les xarxes dient-los de tot o, el que és el mateix per al diabòlic algoritme de les xarxes, multiplicant la seva presència i donant-los un protagonisme molt per sobre dels seus dos irrellevants regidors. Irrellevants per isolats, perquè cap altre partit els vol de companys i mai no podran pactar res amb ningú.
Si heu arribat fins aquí i no heu abandonat la notícia per anar a consultar-ne una altra molt més interessant sobre les darreres declaracions d’aquesta gent, ja teniu la clau del que hem de fer tots per compromís ciutadà: els mitjans, no caure en el sensacionalisme; els partits, no rebatre’ls els arguments; i tots, no fer-los comentaris a les xarxes, ni que sigui per contrastar la veritat. Només així la larva deixarà de créixer i no devorarà la democràcia.
