Un de cada quatre comerços de la comarca es concentren a Sabadell. Amb un total de 2.323 establiments i més de 322.000 metres quadrats comercials, la nostra ciutat concentra el 25% de l’oferta vallesana, segons les darreres dades de l’informe anual sobre Comerç i Hostaleria del Consell Comarcal de l’Observatori del Vallès Occidental, una xifra similar a la de Terrassa (25,3%).
A la nostra ciutat hi ha 10,7 establiments per cada mil habitants, per sobre de la mitjana vallesana (deu per cada mil residents), mentre que a Terrassa aquesta xifra és lleugerament inferior, 10,6. Les dues capitals concentren la meitat de l’oferta i es configuren com els dos grans puntals comercials del territori.
De fet, el nombre de negocis a Sabadell es manté en una tònica estable respecte a l’any passat –representa el 35,7% del total d’empreses– i, de fet, està per sobre de la mitjana catalana (34,9%) i vallesana (33,5%). Ara bé, si ho comparem amb xifres precovid, la ciutat ha perdut teixit pel que fa al nombre d’empreses comercials (-6,2%), tot i que hi ha més treballadors autònoms al sector del comerç i de l’hostaleria (+8,4%).
/ VÍCTOR CASTILLO
“Sabadell, i especialment el Centre, és molt atractiu perquè té tot el que és bo de Sabadell: transport, pàrquing, una oferta hostalera per a tots els gustos. Per això és atractiu”, sosté el president del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de Sabadell, Jordi Roca. Una afirmació que comparteix el gerent de Sabadell Comerç Centre, Jordi Obradors: “Un bon mix entre mobilitat, oci, comerç, restauració i cultura és clau”.
Ara bé, els professionals consideren que Sabadell encara podria treure’n més profit d’aquest impuls emprenedor. “Terrassa ho posa més fàcil a l’hora de muntar un negoci, Sabadell s’ho mira tot perquè el que es munti sigui amb cara i ulls”, apunta Roca, en referència a la tramitació de permisos i llicències. “Sabadell és molt garantista, hem tingut el precedent de la Zona Hermètica pel que fa a l’oci nocturn i a les terrasses de bars i restaurants”, sosté.
La mirada posada a l’oci nocturn
Si bé l’oferta hostalera a Sabadell podria créixer encara més amb la relaxació burocràtica, el president del Gremi considera que el gran repte a Sabadell és buscar la fórmula per compatibilitzar l’oci nocturn i el descans dels veïns. “Estem buscant formes per a incentivar el civisme i que l’oci nocturn tingui sortida a la nostra ciutat”.
A banda d’impulsar els locals especialitzats en la nit, Roca considera que Sabadell va coix d’oferta hostalera d’alta cuina. “Hi ha molta oferta d’hamburgueseries, pizzeries i tapeig, els sopars informals estan coberts a la ciutat”. El que considera que falta és una aposta per la cuina de luxe per atraure no només veïns de la nostra ciutat, sinó que captivi residents d’altres municipis propers.
Hi ha molta oferta, però es podria explotar més. Hostaleria de tapes, sopar informal, està molt cobert. La de luxe, no tant. Encara no té fama important per atreure sabadellencs i veïns d’altres municipis. “L’oferta de qualitat fa que la nostra ciutat atregui un nou públic”, afegeix.
L’aposta pel comerç del dia a dia
Quina mena de comerç tenim a la nostra ciutat? A Sabadell hi ha una gran aposta pel comerç alimentari (811), seguit de les botigues de moda (399) –roba, calçat i complements– i botigues de la llar (396). A més distància se situa l’oferta vinculada a l’oci i la cultura (162), automoció i benzineres (182) i el comerç quotidià no alimentari (144) –farmàcies, bugaderies, botigues d’informàtica, basars…– i altres (139).
Una fisonomia comercial també molt similar a la de Terrassa. I en consonància amb el Vallès Occidental, on el sector de l’alimentació és el que té major pes a l’oferta comercial (34,1% del total), l’equipament de la llar (17,8%) i l’equipament de la persona (15,6%).
Dissenyar un model urbà
I quin és el futur del comerç local? Per Obradors, la clau està a dissenyar i treballar una proposta per al centre urbà, pensant no només en el comerç, sinó en tots els actius. “La ciutat ha de ser sexy. Ara, una part de la demanda se satisfà a Internet. Per això cal potenciar una bona experiència”.
De fet, sosté que triat Sabadell per anar a comprar ha de tenir un valor afegit: restauració i terrasses, espais urbans agradables, teatres, botigues… “El comerç no ho és tot, cal pensar en clau de centre urbà”. En aquest sentit, sosté que cal fer “un treball de proposta de ciutat i centre urbà”. Proposa el treball amb propietaris dels locals comercials per configurar “un espai d’experiència”.
Una ciutat que desperta interès
Els principals eixos comercials de Sabadell desperten l’interès dels emprenedors i és cada cop més difícil trobar un local buit, indicador de la bona salut comercial de la nostra ciutat. Segons l’informe 2022 de l’Observatori dels Centres Urbans i Comerç, al Centre hi ha 868 botigues actives (86% del total) i 138 amb les persianes abaixades. Una situació que frega el rècord d’ocupació, que es va assolir l’any 2018. A Ca n’Oriac, un dels principals barris comercials de la nostra ciutat, l’activitat als baixos comercials també és elevada, amb pràcticament vuit de cada deu espais amb algun negoci en marxa.
