[Pere Alavedra, Enginyer industrial]
Les eleccions del passat 23 de juliol esdevingueren en plenes vacances escolars, en molts casos, amb pares sobrepassats, amb els avis esperant la seva arribada i no diguem dels fills o nets, tothom expectant, esperant el sondeig de les vuit del vespre, després un sopar fred i els corresponents comiats, el dilluns 24 és un dia feiner.
Al voltant de les deu es reprengué el seguiment electoral esperant els primers resultats, i se seguiren amb interès la seva evolució tot surfejant de cadena a cadena per anar seguint els diversos comentaristes.
Per la seva edat, i pel fet de trobar-se de vacances, era la primera vegada que seguien en directe un resultat electoral. Arribada la mitjanit, tot acompanyant-los al llit, els deia que ja hi hauria temps per comentar els resultats.
Arran del meu article de comiat d’abans de vacances, un bon amic em va dir: “Que siguin unes bones, joioses i millor que siguin divertides, i no avorrides vacances”, li vaig respondre que amb paràmetres d’avui avorrides vol dir: relaxades, acompanyades d’una bona lectura i d’una agradable conversa, per això m’havia proveït de material de lectura, entre ells, un llibre que es diu Per què els alemanys ho fan millor?, que havia començat a llegir a mitjan juliol.
Poc havia de pensar, en començar la seva lectura, que fos tan premonitori.
L’endemà quan em preguntaren què em semblava, què farien els diversos candidats, els digué: ara el millor que poden fer és agafar uns dies de vacances, per arribar frescos a la sessió de constitució del congrés dels diputats el 17 d’agost.
A Espanya i, com no podia ser d’altra manera, a Catalunya tenim un greu problema que enfonsa la qualitat de vida dels seus habitants. Tot i generar llocs de treball, en generem pocs i de poca qualitat; no podem acceptar com a normal tenir un atur tant general com juvenil que dobli la mitja de la UE, ni tampoc amb els salaris tan baixos, que, per tant, no aporten prou per bastir un sòlid estat del benestar.
Al mapa podem veure la distribució de llocs de treball d’alta qualificació a la UE: per això no es poden abordar els problemes punyents, com som benestar social, educació, habitatge, inserció laboral i sanitat, entre els més punyents.
L’any 2027 es compliran els cinquanta anys dels Pactes de la Moncloa, seria bo recuperar l’esperit de consens de la transició per poder abordar en, primer lloc, com millorar la nostra productivitat. Que vol dir com generar més recursos per abordar els problemes punyents que té la ciutadania.
Ja veurem a què es dediquen els nostres electes en reprendre la feina.
