De la ‘tele’ al pregó de Festa Major. Els artistes Carlos González (1999) i Natalia Revilla (2003) fan els últims preparatius del discurs inaugural de la Festa Major 2023. Els pregoners van saltar a la fama després de participar en la segona edició d’Eufòria (TV3) i ara posen les bases per fer carrera en el món de la música. Es resisteixen a avançar-nos com serà el pregó, però ens fan un spoiler: cantaran davant la plaça de Sant Roc.
Us esperàveu ser els pregoners de la Festa Major? Com ho heu rebut?
Carlos: Em van trucar poc després del concert d’Eufòria al Palau Sant Jordi i em va sorprendre molt! No m’ho esperava! Ser pregoner és tot un orgull. Quan penses que ens han triat a la Natalia i a mi d’entre tants milers de sabadellencs…
Natalia: Ho rebo amb molta il·lusió. Poder dir a la meva mare, que no falta mai a cap pregó, que aquest any em toca a mi i al Carlos és espectacular! El pregó serà una manera d’agrair l’estima que ens ha mostrat la gent de Sabadell després del nostre pas per Eufòria. Encara recordo quan amb la batalla amb el Jan em van enviar fotos de gent per la Rambla amb cartells que demanaven que em votessin per salvar-me.
Us coneixíeu d’abans del programa?
Natalia: El Carlos i jo teníem una història i ni ho sabíem. Havíem coincidit a mil llocs, però no ens vam conèixer fins al càsting final d’Eufòria. Les nostres germanes havien anat a la mateixa classe al Safa, havíem estiuejat a Calafell a dos blocs que estan a tocar…
Carlos: Teníem molt en comú i ni tan sols ho sabíem!
Devíeu fer molta pinya a ‘Eufòria’.
Carlos: Vam passar moltes hores junts al tren anant i tornant del programa, vam poder parlar de tot…
Natalia: Sí, el Carlos va ser un suport totes aquelles estones en què podíem parlar de com gestionar la situació i les emocions que comporta el programa.
Podeu avançar com serà el pregó? Cantareu?
Carlos: És clar. Ens comprometem aquí i ara que cantarem! Seran cançons que ens han marcat durant el programa. Una interpretació íntima, molt maca.
Natalia: Són cançons que ja ens hem fet nostres. No us ho perdeu!
Què és per a vosaltres Sabadell?
Natalia: Sabadell és casa meva, on tinc la família i els amics. Quan marxo de viatge sempre vull tornar-hi perquè és on soc jo mateixa i em trobo còmoda.
Carlos: Ho és tot. Jo soc de Sabadell, de Ca n’Oriac, on m’he criat amb els meus avis i els meus pares, tots ells botiguers. El meu primer concert, el que més m’ha marcat, també el vaig fer a la ciutat. Va ser just després del confinament al restaurant Clau de Fa, on ens ajuntàvem amb els amics després de l’escola.
Hi ha molts Sabadells… quin representeu vosaltres?
Natalia: El Sabadell que s’atreveix a fer el que li agrada. Jo sempre havia pensat: ‘Soc de Sabadell, humil… com puc entrar jo en un programa com Eufòria? Com m’hauria d’anar bé a la música?’. La societat en què vivim diu que el món de l’art no té futur ni sortides, però en té molt si és el que realment t’agrada.
Carlos: Penso com la Natalia. Quan treballava a la botiga de mon pare i la gent em preguntava què volia ser, els deia que cantant i sempre em responien que era molt difícil i que em dediqués a una altra cosa. Per tot plegat, vull representar la gent que hi creu i que són ells mateixos, diguin el que diguin.
Dissabte feu un concert a l’Eix Macià. Serà com un retrobament d’‘Eufòria’ a petita escala amb tu, Carlos, i també la Jim, la Carla…
Carlos: I algú més! Hi haurà més sorpreses! Començarem a tope, després hi haurà un ‘que bonica és la vida’ i acabarem amb una traca final de cançons actuals.
Natalia: Jo de moment no hi canto, però no em penso perdre el concert. Hi seré donant suport al Carlos.
Serà un ‘revival’ del concurs? Carlos, faràs un C Tangana?
Carlos: (riu) Hi haurà una petita part d’aquell C Tangana d’Eufòria perquè va ser molt icònic. Ara, no aniré lligat ni sense samarreta!
Què fèieu abans d’entrar al programa? En quin punt de les vostres vides us trobàveu?
Natalia: No anava gaire encaminada a la música. Combinava l’escola de teatre amb el grau de Publicitat i Relacions Públiques a distància. Quan vaig entrar a Eufòria em vaig adonar que m’havia de dedicar a l’escenari. Poder actuar en un plató amb ballarins era tot un somni!
Carlos: Jo, en canvi, tenia claríssim que em volia dedicar a la música perquè m’ha acompanyat tota la vida! Vaig aprendre a tocar el piano perquè vaig seguir els passos de ma germana, que anava al conservatori. Em vaig presentar a un tou de càstings –Eufòria 1, La Voz, Operación Triunfo…– i no vaig deixar d’insistir-hi. Treballava deu hores al dia a la botiga del pare i a un menjador de nens per poder pagar la meva música i el meu disc.
Parlem d’‘Eufòria’. Què penseu de la selecció de cançons i del vestuari?
Carlos: Eufòria ja és això: sortir del teu estil, tant en l’estètica com en la interpretació… A veure, sí que hi havia algun vestuari que el veia i deia: ‘Ui, no sé si em veig amb això!’, però bé, s’havia de fer. Pel que fa a les cançons, tens poc marge per assimilar el tema. Te’l donen un dia i l’endemà ja has de fer la posada en comú. Al principi del programa ho passava molt malament i estava espantat, però després pensava: ‘Va, encara queden les classes amb la Paula Amàlia, la Clara Luna…’.
Natalia: A mi em descol·locaven més els vestuaris que els temes. Tu imagina’t que t’has estat preparant una cançó durant una setmana, com Tu Juru Ju, i et poses en el lloc d’una mecànica empoderada i després, el dia abans del directe, t’arriba un vestuari que no t’esperaves.
Teníeu veu sobre la roba que portàveu? En el teu cas, Carlos, vas poder decidir no sortir sense samarreta a l’actuació de ‘Tú me dejaste de querer’ de C Tangana?
Carlos: Feia moltes preguntes sobre el vestuari, però això no vol dir que hi estigués en desacord. El cas de C Tangana sí que em va impactar, perquè va venir el Dani [Anglés] i em va dir que estaria lligat a una columna, sense samarreta i que em clavarien unes fletxes. Una mica gore tot plegat! (riu). Aleshores penses: què pot passar? De tot. La gent opinarà, Twitter sempre bull a cada actuació… En tot cas, al final vaig decidir plantejar-m’ho així: jo poso la veu i ells decideixen la resta.
Natalia: Ja sabíem on anàvem i que ens hi havíem d’adaptar. És un programa de televisió, ens ho havíem de prendre amb filosofia i dir: Oye, hemos venido a jugar.
Natalia, creus que el jurat va ser just amb tu? Va ser més punyent amb tu que amb altres concursants?
Natalia: Crec que va ser injust. Primer em van posar a la zona de perill, em vaig salvar i després va aparèixer aquell sobre [Context: la Natalia s’havia salvat de l’expulsió, però l’audiència va tornar a tornar entre ella i el Jan, i va acabar amb la sortida definitiva del programa].
En el teu cas, Carlos, et van posar reptes complicadíssims. Et van repescar i expulsar en dues gales.
Carlos: L’opinió del jurat era molt important per a mi i em frustrava no poder-me endur una valoració a casa i anar passant per la zona de perill. Tothom recorda que hi va haver aquell moment de tensió amb el jurat i ara penso que no hauria d’haver reaccionat així.
Teníeu expectatives d’arribar més lluny?
Natalia: Esperava arribar fins ben bé la gala 6, perquè vaig començar molt fort i vaig veure molt suport a les xarxes socials. No vaig poder mostrar ni un 2% del que soc, però ho faré a partir d’ara pel meu compte.
Carlos: Tenia més esperança després de la repesca. Em veia més versàtil fent Doctor Prats, Michael Jackson… fins que van arribar les gales al revés i ho van capgirar tot.
Us pensàveu que guanyaria la Jim?
Carlos: Tenia la mateixa moguda al cap que tot Catalunya. L’únic que tenia clar és que l’Alèxia seria segona o tercera.
Natalia: Què dius! Jo sí que em plantejava que guanyés l’Alèxia i quan vam saber que era la Jim va ser brutal. És la meva millor amiga del programa i amb qui vaig connectar des del principi.
Carlos González, assajant el seu concert dimecres passat en un local de Sabadell / VÍCTOR CASTILLO
Amb quin concursant faríeu una col·laboració? No podeu dir-vos l’un a l’altre.
Carlos: No sabria dir-t’ho! Els diria a tots! Les veus sensibles de la Carla i l’Alèxia, la rockera de la Jim, el Tomàs i la seva veu greu…
Natalia: Amb l’Emmi, perquè les nostres veus queden molt bé juntes i sempre em va quedar l’espineta de no haver fet un duet juntes al programa. I també amb la Sofia, perquè compartim la faceta de showgirl. Cantem, ballem… el que calgui!
Quins plans teniu a la indústria musical?
Carlos: He definit el meu estil i tinc cançons compostes. La meva intenció és treure un primer single a l’octubre per poder explicar la meva història i que la gent se senti identificada, la pugui ballar, plorar, el que sigui!
Natalia: Jo encara m’he de descobrir i aprendre moltíssim. Sempre m’he definit com una artista versàtil, per això creia que encaixaria a Eufòria, on et posen reptes i diferents estils. Tinc pensat treure algun tema, però primer m’he de trobar a mi mateixa.
Les cançons també representen un moment de la vida en els artistes.
Carlos: Totalment. Si no fos així, la meva música no tindria sentit.
Natalia: És així. Fins i tot els més experimentats, com la Miley Cyrus, poden fer un canvi d’un dia per l’altre. Abans és clar que escrivia cançons, però tinc més eines i m’he adonat que soc molt més completa. Vull cantar, ballar i actuar a dalt de l’escenari.
VÍDEO | La cançó del Carlos i la Natàlia d”Eufòria’, a l’acte de presentació de la Festa Major 2023
Fotografies: Víctor Castillo
