[Arnau Bonada, Economista i president de la Xarxa Onion]
Aquest agost he passat unes setmanes als Balcans occidentals, recorrent Albània, Macedònia del Nord, Kosovo, Montenegro i Bòsnia i Hercegovina. Països beneïts per la bellesa natural dels seus paisatges, però, malauradament, molt maltractats per la història. Susan Sontag va dir que el segle XX va començar i acabar a Sarajevo. I, en certa manera, sembla que alguns d’aquests països encara hi viuen ancorats. Com si el dolor acumulat per tantes atrocitats fos una llosa massa feixuga per poder avançar.
Només així s’explica, que, encara avui dia, per poder visitar el monestir ortodox de Visoki Dečani s’hagi de passar per un control militar de la KFOR (exèrcit de l’OTAN a Kosovo) i deixar-hi custodiats els passaports; o que, a Bòsnia, persisteixi la divisió interna de la República Srpska, controlada pels serbobosnians i on ben pocs bosnians musulmans gosen viure.
Paradoxalment, les dificultats de convivència entre els diferents col·lectius de la zona contrasta amb l’hospitalitat majúscula, unànime i sincera envers el visitant estranger. Qui no parla anglès es desviu per fer-se entendre i ajudar-te; qui el parla, té ganes d’explicar-se i és generós amb el seu temps. Al costat d’un got de rakia, licor que uneix tots aquells països, m’han explicat històries de guerra i de postguerra, però també anècdotes personals viscudes amb jugadors de bàsquet com Mirotic, Jokic o Delibašić. Mai havia sentit tantes vegades “gràcies per visitar-nos!” o “torneu aviat!“.
Recentment, es va commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la cooperació de Sabadell amb Sarajevo i, en especial, del viatge institucional de l’any 1997 en què van participar representants locals de diferents àmbits institucionals, empresarials, d’entitats i de premsa. Dos anys abans, el nostre alcalde d’aleshores, Antoni Farrés, havia visitat Sarajevo, en ple setge, al costat del de Barcelona, Pasqual Maragall, i de l’eurodiputat José María Mendiluce. Un exemple que el lideratge d’una ciutat es pot bastir també sobre pilars com la sensibilitat, la solidaritat, l’intercanvi cultural i la cooperació.
Tants anys després, tornem a tenir una guerra a Europa de la qual, a vegades, sembla que ens n’hàgim oblidat. Suposo que hem de dedicar la nostra energia a qüestions molt més importants, com ara el cas Rubiales.
