Pocs quilòmetres –sempre depenent de la zona– separen un sabadellenc resident al Centre de la ciutat d’un de Can Puiggener. Però si la distància és curta, aquesta es duplica a l’hora de parlar del nivell socioeconòmic. Segons les darreres dades (2020) de l’Índex socioeconòmic territorial (IST), publicat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), situa tres agrupacions censals –Museu d’Art-Imperial, 124: Ajuntament-Maristes, amb 122,6; i Escola Pia-Hostafrancs, amb 121,1– per sobre la mitjana catalana (100), en canvi, a Can Puiggener, el nivell se situa més de 30 punts per sota la mitjana (62,6).
Aquest estudi agrupa en un sol valor la informació de sis mostres: dues relacionades amb la situació laboral de la ciutadania, dues amb el nivell educatiu, una d’immigració i una sisena relacionada amb la renda. Per situar les tres agrupacions censals amb un nivell socioeconòmic més elevat, en el conjunt de Sant Cugat frega el 125 (124,9), mentre que a Matadepera s’enfila fins als pràcticament 132 (131,8).
Així mateix, a Sabadell, entre els sectors amb població que gaudeix d’un nivell socioeconòmic més alt hi ha, i a banda dels tres esmentats anteriorment; Can Llong-Castellarnau (116,8), Covadonga (111,7), Gràcia (110,6), la Creu Alta Est – Taulí (110,7), Creu Alta Oest – Eix Macià (110,2) i Avinguda-Eixample (108).
D’altra banda, a la ciutat hi ha fins a tretze agrupacions censals –d’un total de 22– tenen un IST inferior a la mitjana catalana. Entre elles, Sol i Padrís-Nostra Llar (99,8), La Roureda – Sant Julià (91,0), Can Rull Sud – Cifuentes (86,8) o Campoamor – Espronceda (72,3).
