Malgrat que encara no s’ha celebrat el ple de constitució, pas indispensable per prendre possessió del càrrec, Ramon Alberich iniciarà el seu segon i darrer mandat a la presidència de la Cambra de Comerç. Una nova etapa al capdavant de l’entitat, amb un Ple continuista i amb el gruix principal dels companys de viatge en el comitè executiu, amb diversos reptes per culminar, després d’un mandat marcat per la pandèmia.
Quina interpretació fa que, a diferència de les Cambres de Barcelona, Manresa i Terrassa, no s’hagin hagut de celebrar votacions per decidir les trenta empreses i els cinc representants de les patronals –Ciesc i Pimec– que configuren el gruix principal del Ple? A Sabadell hem arribat a un consens. Fa tres setmanes hi havia dos grups on s’havien de celebrar votacions, però vam parlar-ne uns i altres, i vam arribar a una solució per retirar la candidatura: que entrarien com assessors del Ple, i així estalviar-nos l’enrenou que comporta per a tots.
Un nou Ple, a falta de les empreses de major aportació, continuista. Una vegada decidit que continuaria, em vaig dirigir al Ple d’aquest mandat (2019-2023) per conèixer qui tenia ganes de continuar, perquè la meva voluntat era presentar candidatura, i així saber amb qui podia comptar. De les onze posicions del comitè executiu, vuit de les quals continuaran quatre anys més.
Quin paper hi ha jugat la Covid per prendre la decisió de presentar-se a la reelecció? L’any 2019 hi havia unes idees que se centraven a integrar al màxim possible les organitzacions empresarials, enfortir la Cambra de Comerç i millorar-la en alguns aspectes de funcionament. La Covid ha provocat un alentiment, un parèntesi, un buit, que ha deixat la sensació que ens ha faltat temps fer coses i acabar d’imprimir aquella empremta que tens ganes de deixar a l’entitat, tant per part meva com de l’equip.
Quan parla d’enfortir, a què es refereix? Més influent? El novembre passat vam fer un procés de reflexió estratègica, i vam arribar a la conclusió que estàvem en el camí del model de Cambra que volem, però que ens faltava evolucionar i perfeccionar: i això es tradueix en una funció de lobby més potent, una Cambra més oberta, que aculli més empreses de la demarcació, ja que Sabadell pesa molt i la representació de tota la demarcació és feble, i una Cambra que sigui capaç de contactar amb el cens de 35.000 activitats que té.
Influent, també, per a l’aprovació de la llei cameral i per posar fi a la competència deslleial? La llei cameral l’hem treballat aquest mandat, i a Sabadell hem sigut cambra coordinadora d’un grup de treball que hi hem dedicat més de 1.000 hores de feina, fins a arribar a tenir el projecte de llei. Vam entregar-la als grups parlamentaris l’octubre del 2022, en plena discussió pels pressupostos, i allà s’ha quedat. I continuarem dedicant molt temps, perquè és un tema molt important. Respecte a les diferències fiscals, perdem competitivitat i les empreses canvien la seu i se’n van a Madrid. No sé en què pensa l’Estat espanyol. Som la fàbrica d’Espanya, generem el 25% de l’economia, fem el 25% de les exportacions i ens tenen ofegats sense invertir aquí.
Alberich, el passat dimarts, a l’empresa Tade / V. CASTILLO
Quatre anys on Sabadell també ha de posar fil i agulla en diversos temes que té sobre la taula: entre ells, no perdre pistonada en els eixos comercials de la ciutat. Estem davant un canvi de paradigma en els hàbits. I l’arribada de la compra en línia ha arribat per quedar-s’hi, i hem de trobar nous equilibris en relació amb el mix entre compra directa i en línia. El comerç urbà s’ha d’adaptar, digitalitzant-se, i això no només és fer una pàgina web: vol dir fer un canvi de cultura, de model de negoci. I si es vol continuar tenint una botiga en un eix comercial, cal renovar l’operador perquè sigui cridaner, atractiu. S’ha de mirar de convèncer a tothom i mirar de fer un procés d’adaptació i trobar aquestes oportunitats. També tenim un altre problema, que és l’especulació. Molts locals de la Rambla són de lloguer, amb uns preus que no són massa assequibles. Un comerç ha hagut de fer una inversió per obrir, s’ha endeutat o ha hagut de posar el seu patrimoni, i si no és molt rendible, al cap de dos anys ho ha perdut tot. I això ens ho hauríem de prohibir i mirar de vigilar-ho.
Quina seria la solució ideal? No es pot impedir que passi, però sí minimitzar. Primer, la gent s’ha de formar, i segon que s’empoderi amb una il·lusió d’un projecte, veient com a altres els hi ha anat bé. Hem d’aprendre a treballar plegats, aprofitar sinèrgies, ajudar-nos, perquè quan sumes multipliques.
Traslladem aquest escenari a les empreses. Periòdicament, se sent dir que cal atraure empreses a la ciutat, augmentar el % del sector industrial i acabar amb el mantra de ciutat dormitori. Sabadell té un terme molt petit i durant molt de temps no ha estat una ciutat business friendly. Volíem ser-ho, però no ho érem. Llavors entre la mancança d’espai suficient i la dificultat per obrir una activitat o mantenir-la, Sabadell ha anat perdent pes de la indústria. I cap a on ha anat? Cap als voltants, sigui Sant Quirze, Barberà del Vallès, Santa Perpètua, Polinyà o Terrassa, que té molt terme i molts polígons. Aquí, com per exemple al polígon del sud-oest, durant molts anys hem vist naus buides, i ara queden naus que havien tingut logística i també han marxat. Quan una empresa creix necessita créixer orgànicament i necessita espai, i amb el model de nau adossada no és possible, i busquen un model de polígon més europeu. El parc de naus industrials és massa vell, construït amb un model que no té futur. I això ha de canviar. Sabadell ha de mirar més com a capital, més com a pol, com a centre d’aquest hinterland, que és aquesta àrea d’influència.
Poc espai, però tot i així, cap empresa s’ha presentat al concurs per optar al lloguer de dos solars de propietat municipal. S’han de veure les causes. Segurament tenim un problema, que és que encara tenim la imatge d’una ciutat on venir a fer una llicència d’activitat és massa feixuc i et costarà un any, any i mig per construir una nau industrial. No dic que sigui així, perquè em consta que hi ha projectes a Sant Pau de Riu-Sec on l’Ajuntament ha anat més de pressa del previst, però crec que ens falta una més de promoció i amb més participants. S’hauria de fer una agència de promoció consorciada, participativa, però encara no ho tenim resolt. En aquesta línia, també tenim un problema molt greu, i és que quan l’ajuntament es posa a fer plecs es passen una mica amb les condicions. Que una licitació quedi buida és que no és interessant per les empreses.
Parlava que Sabadell no era business friendly. Encara ens falta, però no per falta de voluntat de l’alcaldessa Marta Farrés, sinó perquè topa amb l’estructura funcionarial. Desgraciadament, la nostra administració estatal, autonòmica i municipal és massa funcionarial, burocràtica, no és ‘business friendly’. No està pensada per afavorir el desenvolupament econòmic. Està basada en una cultura de desconfiança, envers el contribuent, i aquesta porta al supercontrol, i aquest porta a l’immobilisme. L’administració s’ha de simplificar.
Quin balanç fa dels cent dies de govern de majoria absoluta de Marta Farrés? Ara, amb la majoria absoluta, crec que notarem un gran canvi. La situació de l’anterior mandat (2015-2019) era molt diferent. Està ben relacionada amb Madrid i té la capacitat d’aixecar i portar coses a la ciutat.
Quins deures li posa? Ronda Nord? I no només això. Hauríem de tenir un projecte de Ronda Est. La solució de soterrar el pas per l’avinguda de les palmeres m’agrada molt, però això ja hauria d’estar fet: el projecte i el conveni signat. I això és el primer que s’ha de fer si volem tenir Sabadell endreçat. El què s’ha fet amb la Gran Via és molt vistós, però no aporta valor, no aporta eficiència. El què necessitem són unes rondes senceres, l’est i la sud.
I sobre el riu Ripoll? De la mateixa manera que passa amb el riu. Cal fer una aposta decidida i seriosa de transformació, perquè si no tota la vida tindrà l’aspecte que té, de canyes. S’ha de decidir que volem: si parc natural, parc urbà, zona industrial, però el que no val és anar a mitges tintes, i per això ens va així, que fa trenta anys que parlem del Ripoll. Només canviarà quan hi hagi una continuïtat en la mobilitat, que puguis entrar per la carretera de Santa Perpètua i puguis sortir pel pont de la Salut. Això afavorirà que puguin entrar vehicles i l’actitud de qui ha de fer-hi inversions canviarà. Tot això no discuteix que la llera del riu Ripoll ha d’estar cuidada en l’àmbit mediambiental i amb fauna.
Especulem, però com s’imagina la Cambra l’any 2027, quan finalitzi el seu mandat? Poden passar moltes coses en positiu. Estem en una comarca especial. Amb un Vallès Occidental amb dues cocapitals, amb dues ciutats de 200.000 habitants, institucions doblades. Potser ens podríem asseure i de dues cambres en fem una i creem una segona cambra de Catalunya.
Hi creu fermament? Perquè no? Ho vam viure amb les mútues, amb egarsat. No vam ser capaços amb les caixes i van desaparèixer. Aquest sentiment de Sabadell que perdem entitats, només se supera en positiu. Anem a fer entitats fortes. Ja no poden ser d’una ciutat, han de ser d’una comarca, per tota aquesta governança del Vallès davant l’Àrea Metropolitana. Desconec si l’AMB farà un altre salt i incorporarà més municipis. Són coses que poden venir, i si la Cambra hi ajudem a fer que vinguin, millor.
