[Josep Rof, Enginyer industrial i expert en innovació]
Hi ha una expressió catalana que és “anar de ronda”. El seu significat es pot referir a fer una ronda de vigilància. Els famosos camins de ronda de la costa, que centenars de milers de turistes han trepitjat aquest estiu, eren per fer vigilància i avisar quan venien els pirates a assolar els pobles de la costa. En aquella època el que tenia valor eren les zones interiors i la costa no valia res. Com s’ha girat la truita!
Anar de ronda també és sortir amb l’objectiu de divertir-se. O sigui, anar a fer gatzara (o a fer barrila, o a fer el calavera, o a fer el tronera, o a fer gresca, o a fer tabola, o a fer xerinola). La meva àvia en deia “fer una francesilla”, però fa temps que no sento aquesta paraula.
Si agafem l’objectiu de divertir-se i hi afegim caminar, com si féssim un camí de ronda, ho barregem amb un toc del Vallès i afegim una altra part de UES, obtenim el còctel perfecte: la Ronda Vallesana!
Però què és la Ronda Vallesana? Doncs és una caminada no competitiva que es fa en entorns rellevants per gaudir de la natura i conèixer l’entorn d’una població i els seus fets principals. Cada any es fa a un lloc diferent i, tal com diu el seu nom, sempre al Vallès. Ep! Al Vallès geogràfic, que inclou l’oriental i l’occidental! No siguem curts de mires!
I ara us deveu preguntar: es camina molt? Doncs hi ha un tram curt, al voltant dels 16 quilòmetres, i un altre de llarg, que va sobre els 20. Per entendre’ns, seria com anar de Sabadell a Castellar del Vallès i tornar. El desnivell acumulat pot anar per sobre dels 500 m per a la curta i uns 1.000 per a la llarga. Com que es tracta de gaudir, poca pressa! La ronda dura entre 5 i 7 hores. I perquè ningú defalleixi, hi ha diversos avituallaments. A la Ronda Vallesana s’acostumen a inscriure més de 600 caminants, molts d’ells en grup: familiars, amics, companys de sortides, etc.
A les rondes, hi col·laboren uns 70 voluntaris. La seva organització dura gairebé un any entre escollir la població de diverses alternatives, buscar-hi els millors paratges, parlar amb totes les autoritats, demanar la llista interminable de permisos, elaborar el llibre que s’emporta cada participant amb tot el recorregut i els fets rellevants de la població, etc.
El pròxim 8 d’octubre se celebra l’edició XLIII, 43 per als que no han fet llatí! Se celebrarà al Montseny, concretament a Gualba. Sí, el Vallès també arriba al Montseny! Ara que ja ha començat a ploure, ja us podeu imaginar quin goig farà la natura.
Però com va sorgir la idea de fer la Ronda Vallesana? Doncs com un cas d’innovació clàssic. Unes persones, perquè sempre són les persones que fan la innovació, van agafar una idea existent i la van adaptar.
En aquest cas, el 1980 tres socis de la UES: Francesc Garcia, la seva esposa Maria Jesús Gonzalo i Josep Maria Montagut van participar en la segona Embardissada d’Olot, que avui dia encara es continua organitzant. Es van engrescar a organitzar una cosa similar, però no exactament igual, al Vallès. Una de les diferències seria un llibre dedicat a la població on es faria la Ronda. Per donar una idea, a la XL edició, que es va fer a Sabadell i el rodal, el llibre era de 238 pàgines.
A l’hora de posar-ho en marxa, s’hi van afegir Teresa Morera, Joaquim Morera, Josefina Tutusaus, Ramon Gotés, Narcís Pi i, més endavant, Enric Salvador.
En aquest cas d’innovació, es va passar de la idea a l’execució, que és on fallen el 80% de les idees. El mateix 1980 es feia la I Ronda Vallesana. I no només s’ha executat, sinó que s’ha fet de manera permanent al llarg dels anys fins avui. I aquí és on acostumen a fallar la majoria de les innovacions que han passat de la idea a l’execució. Que se n’hagin fet 43 edicions seguides, només faltant el primer any de pandèmia, dona idea de la resiliència i capacitat d’organització de la UES. Pensem que serien com dues generacions d’una empresa familiar!
Voleu innovar un cap de setmana i sortir de la rutina habitual? Us ho voleu passar bé a la natura? Doncs anem de Ronda… Vallesana!
