[Sergi Baixas]
Artesania, personalització i tracte familiar. Aquests són els principis que regeixen la tasca de la dissenyadora de vestits de núvia sabadellenca Antònia Serena. A l’interior del seu atelier d’alta costura al carrer de la Creueta s’hi cuina amb autèntica màgia per oferir la màxima perfecció a les seves clientes per un dels dies més importants de la vida.
Obrint les portes del seu taller a NacióSabadell, a l’interior s’hi respira nervis, somriures i algunes llàgrimes d’emoció de les clientes, alhora que professionalitat i detallisme de les professionals. Serena explica que el disseny i patronatge fet a mà i a mida per cadascun dels vestits s’allarga, de mitjana, prop de 10 mesos. Un procés que, degut a aquests llargs terminis, s’ha d’anar actualitzant amb modificacions d’última hora segons els canvis corporals que experimenten les núvies durant el transcurs de la confecció.
Els inicis, amb 14 anys
Però això no suposa un gran repte per una dona que va agafar les seves primeres agulles als 14 anys i que, amb tan sols 19 ja va vestir la seva primera promesa. Des d’aleshores, es dispara una carrera d’èxit amb la qual calcula haver vestit més d’un miler de núvies per fer-les brillar al dia del seu casament. Avui dia, entre dames d’honor i convidades, l’estilista confecciona més d’un centenar de vestits cada any amb serveis adaptables a qualsevol pressupost.
Serena revela que durant els darrers anys les núvies prefereixen prioritzar la comoditat del vestit amb complements simples, naturals i distintius de la seva vida. “No volen anar disfressades”, exposa asseverant també que últimament s’estan buscant vestits que es puguin desmuntar fàcilment per poder ballar durant la festa.
Les noves tendències
D’altra banda, i malgrat que el color blanc continua sent el predominant, reconeix que cada vegada vesteix més dones que aposten pel negre o models bicolor. Tanmateix, ocasionalment també rep peticions de fusió de vestits amb estils d’altres cultures d’arreu del món, el seu repte favorit.
Pel que fa a les preferències particulars de les núvies catalanes, explica que són més “avantguardistes i atrevides”; mentre que les de la resta de l’Estat acostumen a prioritzar models més clàssics i tradicionals.
