[Josep Mercadé, periodista]
Els mercats municipals són espècies en extinció? La resposta a aquesta qüestió no està en mans solament dels ajuntaments, que més aviat se’n van desentenent considerant que els comerciants haurien de tenir la capacitat de sobreviure per ells mateixos. La realitat, però, acostuma a ser diferent. Entre altres coses, pel fet que adaptar-se a les noves estructures del comerç no sempre és fàcil quan has de competir amb veritables taurons que fa temps es van inventar el concepte de supermercat de proximitat.
Això els ha permès engolir, amb un tancar i obrir d’ulls, comerços dels vells mercats que no s’han adaptat a les noves tendències. De qui és la culpa? Crec que estaria molt repartida. Però alguna cosa ha de canviar per valorar els aspectes clau dels mercats: la proximitat, la qualitat i, finalment, també, el preu. Aquest últim aspecte és el més controvertit, ja que per a molts comerciants de mercat la qualitat s’ha de fer pagar. De tota manera, per sobreviure i guanyar-se la vida, els cal tenir clients disposats a defensar el producte de proximitat i tot el que els mercats municipals poden oferir.
Precisament, el que falla és la gent disposada a anar a comprar als mercats municipals. El Mercat Central renovat ha demostrat que pot captar nous tipus de clients. És cert que es troba en una zona de la ciutat amb el poder adquisitiu més alt. Però també ho és que l’adaptació als nous temps els ha funcionat. De tota manera, la rehabilitació de l’edifici es va fer amb fons públics. Per tant, els comerciants només van pagar les noves parades.
A Sabadell, però, hi ha tres mercats més (Campoamor, Merinals i Poblenou) que l’empresa pública Mercasa va construir fa quaranta anys i pràcticament no s’hi ha fet cap reforma. En aquests moments, el seu futur és molt incert. Ara s’han recollit sis mil signatures per defensar la continuïtat del Mercat de Campoamor, que només té dues parades obertes.
Els veïns demanen a l’Ajuntament que faci alguna cosa per evitar que desaparegui. El debat és obert, però els mercats viuen de la gent que hi va a comprar. Per tant, cal fomentar els valors de la proximitat sobretot en matèria alimentària. El futur més aviat sembla anar per aquí i cal que aquests equipaments puguin jugar el seu paper en aquesta nova cultura. Si és així, segurament hi haurà qui s’arriscarà a emprendre un negoci que fa quaranta anys anava dirigit a persones sense experiència procedents de la reestructuració de sectors industrials com el tèxtil.
