[Joan Mena, Portaveu de Sabadell En Comú Podem]
L’any 2006, el govern del PSC, encapçalat pel senyor Bustos, va signar un conveni amb la llavors Gas Natural, en el qual requalificaven a l’empresa energètica 12.196m2 al voltant del carrer de Buxeda, que era sòl d’infraestructures de serveis tècnics utilitzat com a magatzem, a canvi d’obrir el Museu del Gas al Centre de Sabadell. L’Ajuntament va complir amb el conveni i ara, l’hereva de Gas Natural, Naturgy, disposa de 3.470m2 requalificats com a sòl residencial que poden suposar per a l’empresa unes sucoses plusvàlues. En canvi, Gas Natural va obrir el museu l’any 2011 i el va tancar l’any 2018, només set anys després, incomplint clarament l’exigència del conveni que obliga a tenir un museu obert a la ciutat.
En l’última campanya electoral, la llavors candidata del PSC i actual alcaldessa, Marta Farrés, va anunciar la seva voluntat de comprar l’edifici del Museu del Gas per instal·lar allà el Museu d’Història. Més enllà de l’ús que es pugui fer, que ja s’hauria de discutir en el marc del Pla de Museus que necessita Sabadell, des d’En Comú Podem no compartim aquesta operació de compravenda i, per això, vam presentar al ple municipal una moció que instava a reobrir el Museu per part de Naturgy, i complir així el conveni. Estem convençuts que l’empresa energètica no ho farà i, per això, cal procedir a exigir la cessió d’aquest museu a la ciutat. Naturgy ha demostrat que no li interessa el Museu del Gas i que només busca els guanys econòmics que se’n derivin. Una empresa que durant el primer semestre d’aquest any ha obtingut uns beneficis de més de 1.000 milions d’euros vol ara que la ciutat repagui per un edifici pel qual ja vam pagar en forma de requalificacions urbanístiques. Un repagament que minvarà les arques municipals.
Aquest no és el debat sobre si el Museu d’Història o del Tèxtil han d’anar a l’edifici del Museu del Gas o no. Qui atia, ara, aquest debat fa trampes. El debat és sobre l’operació urbanística. Cal triar: o defensem l’interès general de Sabadell o es defenen els interessos d’una empresa energètica que vol especular. Tampoc ens podem enredar sobre la vigència del conveni. Avui, amb el compliment del conveni per part de l’Ajuntament, la requalificació del sòl és ja normativa urbanística.
S’equivoca qui pretén que això sigui una batussa entre les forces polítiques. Mentre discutim si la responsabilitat és del govern Bustos, per firmar el conveni, del govern quadripartit, per no demanar la reobertura del Museu del Gas quan va tancar l’any 2018, o del govern de Marta Farrés, que va deixar caducar el conveni sense instar a la seva reobertura, Naturgy es frega les mans i veu negoci. No entenem que Marta Farrés llenci la tovallola en l’exigència de la cessió d’aquest equipament i accepti el marc de la compra que vol instal·lar Naturgy. Perdem els i les sabadellenques. Perd Sabadell. I guanya Naturgy. Una empresa que especula amb el dret més bàsic a l’energia i que ara, a més, vol també especular i vendre un museu pel qual la ciutat ja va pagar en concepte de requalificacions. Defensar els interessos de la ciutat és no cedir davant dels interessos dels més poderosos i de les grans elits multinacionals. Defensem Sabadell, fem que Naturgy ens cedeixi el Museu del Gas i compleixi així l’esperit del conveni del 2006.
