La sabadellenca Eli Martínez, membre de la junta de l’Associació Espanyola de Business Angels (AEBAN), ha viscut en primera persona el naixement de la start-up de logistic tech Glovo, així com centenars d’empreses emergents, moltes d’elles, però, sense l’èxit de l’empresa emergent catalana. La cofundadora i directora de relació amb inversors de Nuclio –el passat 2022 va facturar 50 milions d’euros– assegura que el més important per estar més a prop de triomfar (condició indispensable, però no l’única) és tenir un bon equip de persones.
Segons les darreres dades, Catalunya ha captat 1.653 M€ d’inversió en ‘start-ups’. En què es fixa un ‘business angel’, per invertir en una empresa emergent? El 90% de les start-ups, al cap de dos anys, acaben morint. Quan han passat per una acceleradora o incubadora, el percentatge baixa fins al 60%. I això s’explica perquè ha estat revisat, treballat, a diferència d’un projecte que no ha passat per aquest procés, sense una mirada externa. I això és una qüestió que els inversors tenen molt present. Un altre aspecte a tenir en compte és l’equip que forma una start-up. Cal que les persones estiguin capacitades pel model de negoci que volen desenvolupar. Si una fintech no té persones formades en finances, no té cap sentit. En definitiva, els inversors inverteixen amb l’equip, amb els emprenedors.
Fins a quin punt afecta i ha afectat la inestabilitat geopolítica o la pujada dels tipus d’interès? Ha afectat molt. La primera fase, que recorres a les 3F (Friend Family and Fools) poden aconseguir-ho de pressa, però després, quan necessiten la figura del business angel, en aquest darrer any i mig s’ha frenat. Són persones que inverteixen el seu capital propi, amb tiquets d’entre 5.000 i 50.000 euros. El diner és molt poruc, té por, i quan passen coses, són els primers que reacciones. Malgrat això, les start-ups no són una moda i té molt futur al davant, i més ara, amb les noves tecnologies, com la IA.
Què li diria a un emprenedor? El primer de tot és que segurament aquesta idea ja l’haurà fet algú. Penses que la teva idea és original, però després d’un estudi de mercat veuràs que no ho és. Però això no vol dir que no la puguis dur al mercat. Has de buscar la competència i millorar el que estigui fent, i intentar trobar el teu client que estigui disposat a pagar per allò que vendràs. Fer molta feina de camp per detectar el seu problema i trobar la solució. Ah!, i buscar un equip que sigui complementari a tu: és a dir, no el teu amic d’ADE, sinó algú que estigui especialitzat en les àrees que no domines. L’empresa ha de tenir diverses potes i ha d’estar ben falcada.
Eli Martínez, durant la jornada celebra a la Cambra de Comerç / D. CHAO
Avui dia, quins són els sectors que generen més interès entre els inversors? Principalment, en tot allò relacionat amb la intel·ligència artificial. Les noves tecnologies provoca que hi hagi modes, que la gent en parli. Fa dos anys era el metavers, que inclús Facebook va canviar el nom, i ara ningú en parla. D’aquí a dos anys, veurem. El sector proptech és un sector molt clàssic, però els inversors l’entenen molt bé i hi han invertit, i mai passa de moda. En canvi, el sector de la salut és més lent, perquè calen inversors especialitzats amb el tema.
Barcelona es consolida com la segona ciutat d’Europa per instal·lar-hi una ‘start-up’. En canvi, a Sabadell, només n’hi ha 31. A què atribueix aquest escenari? De gent amb diners, amb ganes d’ajudar i conèixer noves aventures n’hi ha a tot arreu, però se centren en Barcelona. Costa atraure inversions a la ciutat, i és per això que ajudem a la Cambra de Comerç, amb el programa CambrAccelera. Sabadell té el que es necessita per formar un hub d’innovació, amb un nucli industrial potent, universitat i gent amb diners. El problema és que té Barcelona al costat, però amb paciència es poden tenir bons emprenedors, i això et permetrà tenir més inversors interessats.
