[Josep Mercadé, periodista]
Som a la tardor i ningú ho diria. Les temperatures han allargat un feixuc estiu que ha agreujat la sequera. Mentre no sabem si tindrem noves restriccions d’aigua, la situació política tampoc acaba de rajar prou bé. Ara, influenciats o no per l’allargament de les nits propi d’aquesta estació de l’any, les circumstàncies afavoreixen que algunes formacions arribin a pactes. Aquest és un panorama ben diferent del que teníem fa un any quan Junts va decidir abandonar el govern de la Generalitat i deixar Esquerra Republicana governant sola i en minoria.
Ves per on com canvien les coses. I és que en política a vegades els impossibles es fan possibles. Pactar no hauria de ser pas dolent, tot i que a alguns els sembli antinatural, desproporcionat, de conveniència, com una forma d’assegurar-se un sou… Ara bé, si tenen prou solidesa i comporten més avantatges que inconvenients per a la ciutadania, benvingut sia el pacte.
A Sabadell, la tardor també ha estat el moment escollit per incorporar Junts per Catalunya al govern de la ciutat. Feia temps que l’actitud mostrada pel seu portaveu afavoria que l’alcaldessa de Sabadell optés per afegir aquesta formació independentista al govern de la ciutat. Com és lògic, els grups de l’oposició a l’Ajuntament ho han criticat amb contundència. Això és tot un clàssic en política, una estratègia que fa servir gairebé tothom i que va més enllà de la discrepància. És el que permet marcar diferències amb el teu contrincant.
El mateix passarà si finalment Pedro Sánchez aconsegueix, fent un triple salt mortal sense xarxa, la investidura com a president de govern amb els vots de formacions polítiques amb qui comparteix ben poques coses. Segurament, el preu que haurà de pagar serà elevat, però obtenir novament el timó de la nau de l’Estat bé s’ho val. A més, en aquest cas, segur que, a banda de moltes crítiques, també rebrà elogis pel fet d’evitar una nefasta repetició de les eleccions generals.
Està clar, doncs, que aquesta càlida tardor pot marcar un nou horitzó a la vida política a casa nostra i a la resta d’Espanya. Els contraris als pactes que puguin incloure una amnistia per als catalans condemnats i processats per l’1-O hauran d’intentar veure-hi més enllà o simplement adaptar-se a la nova realitat. Els pactes impliquen gairebé sempre tenir una visió àmplia de les coses. Són una oportunitat per trobar coincidències que ajuntin més que separin. Agradi o no agradi, són també sinònim de canvi. I això, generalment, sempre és bo.
