El diputat al parlament de Catalunya i economista Ramon Tremosa ha presentat recentment la darrera obra Renovables: l’energia de la llibertat. Un llibre escrit pel polític català, Jaume Morron i Manel Torrent, on es debat sobre l’energia verda i l’activitat en matèria de renovables a països capdavanters en aquest àmbit i les potencialitats que pot reportar a les empreses i a la població.
Què es proposa en aquest llibre? El futur de la biomassa i del biogàs d’origen animal. Catalunya té mil milions d’arbres i vuit milions de porcs, i és el tercer país d’Europa en massa forestal, però estem important fusta dels Estats Units i d’Àustria. Dinamarca té vuit milions de porcs i el 30% de l’energia renovable prové del biogàs. El que fem és detectar les potencialitats de Catalunya i en què pot destacar.
S’ha perdut el temps, veient com avancen altres països? Sí. Per exemple, en el sector de la fusta hem de reorientar la política pública perquè les pimes de la fusta puguin créixer. No tenim gestió als boscos, i hem d’esponjar i aclarir la massa forestal, perquè els arbres creixin més i els puguem fer servir per a la construcció d’habitatges, que és el futur, i més barat que el ferro i el ciment.
Aquesta transició ve més per obligació que per convicció? Els canvis energètics i tecnològics venen forçats perquè no tens més remei que trencar la costura i tirar-te al buit. L’any 1914, amb l’esclat de la I Guerra Mundial, els industrials de Sabadell i Terrassa es preguntaven què farien sense el carbó britànic, un cop es va aturar l’exportació. Doncs al cap de deu anys Catalunya era líder d’Europa en centrals hidroelèctriques, i l’any 1922 es va inaugurar el pantà de Camarasa, aleshores el més alt d’Europa. Cal que tothom vegi la necessitat de canviar de l’energia fòssil a renovable.
Aquest pas s’ha vist frenat per les centrals nuclears? Aquí hem tingut el tema energètic resolt durant quaranta anys, vivint de les nuclears, que ha estat molt confortable per França, Alemanya, Catalunya i Espanya, però això s’ha acabat. Ara mirem l’energia com un potencial element que erosiona la riquesa i destrueix la competitivitat d’un país.
Però qui dona l’empenta, per exemple, en l’energia fotovoltaica, l’empresari i prou? La Generalitat tampoc té recursos il·limitats. Cal solucionar la distribució de l’energia perquè les empreses puguin ser més competitives. Tenim un coll d’ampolla, amb un monopoli, perquè si l’empresa pogués redistribuir i repartir el que li sobra, no regalar-ho a la xarxa, no caldria un ajut públic.
Aquesta setmana, durant la sessió de la Comissió de Territori, la qual presideix, es va tornar a demanar l’execució de la ronda Nord i la B-40. Creu que acabarà sent realitat? Més aviat no soc optimista. No veig aquest Govern amb ganes de fer-ho. ERC Sabadell s’oposa a connectar-se i així continuarà sent una ciutat aïllada, congestionada i molt contaminada.
Ramon Tremosa presenta el llibre ‘Renovables: l’energia de la llibertat’
