Cal Calissó és un espai inevitablement lligat a la història de Castellar del Vallès. Actualment, la plaça i l’equipament municipal acullen un bar amb l’agenda plena de propostes culturals. És, des de fa dècades, un indret multifuncional que acull actuacions musicals i altres espectacles de petit format i exposicions de pintura, fotografia i escultura, entre altres.
Més enllà de la realitat actual, no tothom coneix la història d’aquest punt emblemàtic. Cal Calissó, Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge és un edifici històric de la vila, construït durant la segona meitat del segle XVII i que, posteriorment, va ser ampliat dècades després. La casa va viure una reforma entre 1802 i 1807 fins que l’any 1897 es va transformar en safareigs públics per l’arquitecte Emili Sala Cortés.
Durant gairebé un segle, l’indret va ser un centre de reunió de multitud de castellarencs, sobretot dones que hi anaven perquè no podien rentar la roba a casa. Històricament, els llavadors han desenvolupat una funció social molt important, escenari on es rentaven els draps bruts i s’airejaven els secrets millor guardats dels veïns de la vila.
Safareig de Cal Calissó | Ajuntament de Castellar
Safareig de Cal Calissó | Ajuntament de Castellar
L’emplaçament guarda encara petjades d’un temps passat. Al damunt de la inscripció de la paraula “Lavaderos”, en una placa de marbre blanc encara s’hi pot llegir la següent frase: “Construido este edificio a expensas de la primera Marquesa de Castellar Dña. Emilia Vda. De Tolrá e inaugurado el mes de junio de 1897, y el Ayuntamiento interpretando los sentimientos de gratitud del vecindario, acordó colocar esta conmemorativa lápida que perpetúa tan filantrópico acto”. Testimoni viu d’un emplaçament únic i genuí a la localitat vallesana.
L’estat actual de l’edifici, amb el cartell visible | D.S
A finals del segle XX, l’espai es va transformar definitivament. El 1988, els safareigs es van convertir en Jutjat de Pau. Posteriorment, el 3 d’abril de 2005, van passar a ser un local cultural i de lleure del municipi. En l’actualitat, l’edifici es troba dins de l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar. Guardià dels secrets més antics de Castellar.
