Ens valem prou de les disciplines artístiques per nodrir les diferents etapes educatives? Ras i curt: segons l’artista i professora de la UAB Gemma París “gens ni mica”. Per abordar aquest aspecte –i molts d’altres relacionats amb educació i art–, París ha estat convidada aquest dissabte a Sabadell per fer una dobla intervenció en el marc d’elPetit, el Festival Internacional d’Arts per a la Primera Infància. Aquest dissabte, imparteix el taller Mirades creatives sobre la petita infància –a les 10 h a la Biblioteca del Nord–, una sessió de reflexió a través de les arts sobre la representació que han fet diversos fotògrafs moderns i contemporanis en relació amb la petita infància; i a la tarda presenta els resultats del projecte europeu Interstice –a les 15 h a l’auditori 1 Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell–, que investiga sobre el punt d’unió entre artistes, mestres i infants amb l’objectiu d’apropar l’art a la xarxa educativa.
A dalt, una fotografia del taller Mirades creatives sobre la petita infància que es fa aquest dissabte en el marc del festival elPetit / Cedida
“L’art, relegat a segon pla”
París lamenta que l’art sobreviu a les escoles únicament a base d’“assignatures residuals”. “Hi ha moltes evidències que deixen clar que les arts segueixen en segon terme”, afegeix. Segons la professora i artista, que fa més de 20 anys que es dedica a aquest àmbit, “obrir la porta de la visió artística a les llars d’infants i a les etapes educatives posteriors estimula positivament no només la pròpia àrea d’educació artística, sinó també l’emprenedoria dels infants i tota l’escola en general”. París es refereix a diferents estudis de neurociència que recolzen que a la petita infància les experiències artístiques –com les arts corporals, visuals o musicals– són el ciment dels aprenentatges que vindran. Preguntada pel currículum educatiu actual, la docent de la UAB apunta que “s’està canviant” i celebra que “el nou currículum a les escoles vetllarà més per les competències artístiques amb l’objectiu que els infants tinguin un espai educatiu més creatiu”.
La figura de l’artista a l’escola
I de la teoria a la pràctica. París és una ferma defensora d’introduir la figura de l’artista a l’escola per buscar aquests vincles entre escola i art. “Que són dos mons tradicionalment molt allunyats”, rebla París, que afegeix que “cal evitar que els infants vegin la figura de l’artista com una cosa excèntrica i allunyada”.
De fet, algunes de les conclusions del programa europeu Interstice, que París coordina juntament amb Sílvia Blanch –i en què la UAB treballa braç a braç amb universitats de Noruega, el Regne Unit o Itàlia– constaten, segons avança París, que “el fet de treballar amb artistes professionals té un impacte molt beneficiós en els infants, que per primera vegada tenen al davant una persona adulta molt diferent del referent habitual del docent”.
Són nombrosos els projectes que, actualment, ja funcionen i projecten les disciplines artístiques a les escoles, convidant cineastes o fotògrafs professionals per desenvolupar projectes als instituts de secundària. En aquest sentit, per exemple, l’institut La Serra, a Torre-romeu, va ser convidat el setembre passat a participar en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià després d’haver produït un documental en el marc del programa educatiu Salto de Eje, que va proporcionar al centre una formació audiovisual de la mà d’un tècnic i d’un director professionals.
Un documental de l’institut La Serra sobre Torre-romeu, al Festival de Cinema de Sant Sebastià
