Dinamarca, Noruega i Suècia, són alguns dels països europeus líders en innovació, dels quals el Copenhaguen n’és el referent mundial. La diferència, entre l’Europa del nord i del sud en índexs d’innovació són abismals, i això, segons l’experta en tecnologia i innovació, Áurea Rodríguez, rau, en el cas d’Espanya, per dos factors determinants: “Aquí volem ser bons amb tot, i això és molt difícil. El que s’ha de fer és posar unes prioritats, i amb els recursos que tinguin, siguis pocs o molts, saber focalitzar-los”, assegura.
Per a l’autora del llibre Antes muerta que analógica, aconseguir ser referents en innovació no és una cosa senzilla, ans al contrari, sinó que cal crear un ecosistema, unes cadenes de valor, en funció d’allò que tenim: “El Vallès és el cor de la indústria de Catalunya, una zona industrialitzada i forta, des del tèxtil passant per l’automoció, i que ha generat una indústria auxiliar”, defensa, Rodríguez, mentre alerta que “s’ha de procurar continuar apostant en allò que ja tenim, mirant que l’evolució cap a les noves indústries ens continuï aportant valor afegit per tal de continuar sent punters”.
Davant d’aquest nou escenari de canvis constants, i preguntada sobre el paper que ha de jugar l’administració pública respecte al sector industrial, Rodríguez apunta que “els reptes de la innovació són tan grans que el sector públic i privat s’han de combinar, han de remar en la mateixa direcció. És un repte de tots, i només farem coses d’aquesta manera, on cadascú tingui la seva responsabilitat”.
