Experiència, ofici, capacitat per reaccionar en situacions difícils de manera immediata i avesat en mil batalles. Aquest era el retrat robot que pretenia el Sabadell per substituir Gerard Bofill i trencar la desastrosa dinàmica negativa que l’ha portat a la cua de la taula del grup 1 de Primera Federació en una de les crisis esportives més greus dels seus 120 anys d’història. Doncs l’escollit ha estat Óscar Cano, granadí de 51 anys i amb una llarga trajectòria professional, una gran part en clubs de la tercera categoria estatal. Es converteix en el tercer tècnic arlequinat de la temporada en només 13 jornades.
Cano va començar des de la base, dirigint equips de Granada com l’Imperio d’Albotole, Arenas d’Armilla o Cultura y Deporte. Amb 34 anys va fer el salt al Baza de Segona B la temporada 06/07, aconseguint una brillant classificació que va cridar l’atenció del Granada, llavors lluitant en el pou de Segona B. La següent estació seria el Poli Ejido, preàmbul de la seva primera incursió en una banqueta de Segona A amb l’extinta UD Salamanca en la temporada 10/11 sense massa èxit.
A partir d’aquí, la seva realitat va centrar-se en el futbol de Segona B i Tercera Divisió: Melilla, Betis B (ascens a Segona B) i Alcoyano en la 14/15. També va tenir una experiència amb la selecció sub ‘19 de Qatar i va exercir la direcció esportiva de la Cultural Leonesa en el seu efímer pas per la Segona A abans d’arribar al CD Castellón, on va assolir els millors resultats i va fer història.
Del patiment a tocar el cel
Es podria dir que va tenir un gran paral·lelisme amb la trajectòria d’Antonio Hidalgo al Sabadell. En la temporada 18/19, orelluts i arlequinats van mantenir un dur frec a frec per evitar el descens a Tercera Divisió. Óscar Cano va arribar en una situació crítica i després alguns alts i baixos, va segellar la permanència en l’última jornada després de superar ‘in-extremis’ al Barcelona B. Abans s’havia disputat el dramàtic Sabadell-Castellón (2-1) a la Nova Creu Alta amb el famós gol d’Arturo.
Ambdós equips van passar del patiment a tocar el cel l’any vinent. Curiosament, van trobar-se en la primera jornada, de nou a l’Estadi creualtenc, i el Castellón va guanyar oferint un recital de joc (0-2). L’equip d’Hidalgo, però, va refer-se i a la segona volta li va tornar amb un gran 0-1 al Nou Castalia, poc abans de la irrupció de la Covid que ho va paralitzar tot. Sabadell i Castellón van coincidir a Marbella en l’atípic play-off i assolirien l’ascens a Segona A, els arlequinats guanyant el Barcelona B i els albinegres al Cornellà.
A la categoria de plata van tornar les angúnies per a ambdós clubs. Hidalgo va resistir tota la temporada mentre Óscar Cano va ser destituït en la 28a jornada després d’una derrota contra l’Espanyol. Al final de temporada, Sabadell i Castellón van tornar a coincidir, aquesta vegada en el descens. Cano marxaria al Badajoz -va durar 22 jornades- i en la 22/23 va agafar el relleu de Borja Jiménez en el Deportivo avalat per l’actual director esportiu arlequinat, Carlos Rosende, sent destituït quan només faltaven dues jornades per acabar la lliga regular tot i estar en zona de play-off. El motiu, desavences amb la cúpula directiva del Depor, que no acabaria pujant.
Quina és la filosofia d’Óscar Cano com a entrenador? Podríem resumir-ho dient que li agrada el futbol-control, el joc de posició, i normalment utilitza un 4-3-3. Es fixa en coses de Pep Guardiola del Bayern i també en aspectes de José Mourinho, com la motivació dels jugadors. És un home amb molt discurs. De fet, és autor de diverses publicacions sobre el model de joc i ha exercit de ponent. Ara, li espera una complicada missió en el Sabadell: evitar el descens. S’estrenarà com a nou tècnic arlequinat aquest dimarts amb un entrenament que serà a la tarda i l’acte de presentació està previst per dimecres o dijous. Arribarà acompanyat de Elías Martí, el seu segon en els últims clubs que ha dirigit. Comença una nova etapa.
