La sarsuela no és la germana petita de l’òpera a qui tractar amb condescendència. I si encara algú en tenia dubtes, la Fundació Òpera a Catalunya reivindica el gènere representant-ne una de les peces més icòniques, Doña Francisquita, que aterrarà a la Faràndula el 25 i 26 de novembre i després passarà pel Teatre Fortuny de Reus i pel Palau de la Música Catalana.
Serà una obra de gran format, complexa i esplèndida en recursos: 7 cantants principals, gairebé una trentena d’actors, ballet, cor, rondalla i la gran Orquestra Simfònica del Vallès. Tot el que cal per a retratar un Madrid de principis del segle XX amb personatges costumistes i còmics, aires populars, embolics divertits i la història d’amor entre el Fernando i la Francisquita. Aquest any es compleix el centenari de la sarsuela, en què el compositor Amadeu Vives es va basar en Lope de Vega.
“L’obra és pura vitalitat”
“L’obra recull l’esperit d’una època plena de bon humor i alegria. És pura vitalitat, és contagiosa, amena, molt cantable i és molt fàcil entrar-hi”, ressalta la directora d’escena, l’italoargentina Rita Cosentino, que ha traslladat l’obra un segle endavant, ja que originalment transcorre cap a mitjans del XIX. La situa en un moment en què el carnaval encara era permès a Espanya, on va estar prohibit fins a dos anys després de la mort de Franco, el 1977. Cosentino és la primera directora d’escena que ha tingut una producció operística sabadellenca en els més de 40 anys d’història.
El tenor protagonista Enrique Ferrer s’expressa en la mateixa línia: “És una música que, als 5 minuts d’escoltar-la, et dibuixa un somriure. Surts del teatre espurnejant, de bon rotllo. En moments de grisor, els primers acords et transporten en un món de frescor i colors”.
“És una obra en què molt fàcilment el públic gaudirà”, conclou la soprano Ruth Terán, en el paper protagonista de Francisquita.
Amb aquesta producció la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) passa a escenificar quatre obres, una més que les temporades anteriors. “Ens fa especial il·lusió recuperar la sarsuela amb una gran producció, tan completa i rica, com Doña Francisquita”, afirma el director general de la FOC, Òscar Lanuza, que ensuma un rècord d’assistència aquesta temporada tenint en compte el ritme de venda d’entrades i l’èxit de Romeu i Julieta.
Una obra molt exigent
Com és propi de les sarsueles, i a diferència de l’òpera, a Doña Francisquita els personatges mantenen diàlegs. És un valor afegit per a seduir nous públics, per exemple, però és una exigència afegida per als cantants, a qui se’ls demana encara més dots d’actuació, i combinats amb el cant, tal com reconeix la soprano Terán: “El fet que hi hagi text requereix estar molt atenta per no fatigar-te i mantenir la veu a lloc”.
Cosentino també apunta que l’obra és un repte per a tot l’equip, de qui lloa el talent: “És una de les millors sarsueles que existeixen, però d’una embergadura enorme, tant en l’aspecte musical com en la dramatúrgia. És molt difícil, no només per la música sinó també pel text. Per sort, l’elenc és meravellós, són els millors”, afegeix.
Un altre element que fa que sigui complicada, però que després llueixi, segons el tenor Ferrer és que “és que és una obra difícil des d’un punt de vista tècnic, amb una exigència vocal notable, molt rica des del punt de vista harmònic i d’orquestració” i que “compromet a tothom”, des del cos de ball fins al cor i l’orquestra, que “són un personatge més”.
Aquesta Doña Francisquita tan ambiciosa, i amb tants recursos, res té a veure amb la que es va representar a la Faràndula gairebé 20 anys enrere, el 26 i 28 de novembre de 2004.
Ferrer interpel·la tothom que estigui predisposat per la música lírica: “Convido a qui li agradi la sarsuela, perquè és una obra universal amb moviments i dramatúrgia moderna. I també que vingui qui no conegui el gènere, perquè està feta amb rigor i molt carinyo”.
