La física i directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari, rebrà aquest dimecres el Premi a la Trajectòria d’una Entitat, atorgat per la Cambra de Comerç de Sabadell.
A vegades, el premi a la trajectòria d’una entitat s’atorga després de diverses dècades, però el Sincrotró Alba trenca aquesta premissa. En tretze anys, onze dels quals amb vostè al capdavant, l’accelerador de partícules rebrà aquest dimecres el reconeixement per part de la Cambra de Comerç. Quina opinió li mereix aquest guardó? Aquest guardó és molt important per al Sincrotró Alba per diverses raons. D’una banda, perquè és un reconeixement de la indústria, el que fa visible la rellevància i utilitat d’una instal·lació com la nostra per aquesta comunitat. La ciència i el desenvolupament és clau per enfortir la comunitat industrial. De l’altra, també és destacable el fet que sigui l’entorn local, amb la ciutat de Sabadell com a tractor, qui hagi pensat en nosaltres per aquest premi.
Exactament, quin és el funcionament del Sincrotró? El Sincrotró Alba és el que s’anomena tècnicament una “font de llum de sincrotró”, una instal·lació científica que produeix un tipus de raigs X molt potents, la llum de sincrotró, amb el que s’analitzen mostres de tota mena. Per generar aquesta llum de sincrotró fem servir un complex d’acceleradors de partícules, en concret, d’electrons.
Expliqui’m aquest complex d’acceleradors de partícules. Aquest complex d’acceleradors està format per tres parts: un accelerador lineal –en què obtenim els electrons i els fem una primera acceleració–, l’anell de propulsió –en què accelerem aquests electrons fins a gairebé la velocitat de la llum (el 99,9999985%)– i un anell d’emmagatzematge –en què mantenim aquests electrons accelerats donant voltes i generant llum de sincrotró de forma contínua–. Fet això, extraiem la llum de sincrotró a unes altres cabines que anomenem ‘línies de llum’ on il·luminem allò que volem estudiar amb aquesta llum i podem obtenir els seus detalls més íntims.
I en l’àmbit de l’energia? I en les TIC? En l’àmbit de l’energia, els sincrotrons són cabdals per analitzar els materials que serviran per a noves fonts d’energia, com per exemple les bateries, cel·les solars, o catalitzadors. La revolució dels darrers anys en els sistemes de comunicació i informació no hauria estat possible sense l’estudi dels nanomaterials que s’utilitzen (microxips, memòries, etc.).
Cal més pedagogia per entendre la importància d’invertir més recursos en la investigació entre els polítics i la societat? Sens dubte. La ciència aporta avenços en la qualitat de vida de les persones a mitjà-llarg termini. Però també altres importants beneficis com oportunitats laborals per a persones qualificades, contractes de treball per a indústries especialitzades i una mirada crítica que ens fa avançar com a societat.
