[Josep Mercadé, periodista]
Sabadell és un dels 200 municipis de 14 comarques de les conques internes que ha entrat en la fase de preemergència per sequera. El Govern de la Generalitat ha encès el semàfor rosa quan les reserves d’aigua dels embassaments es troben al 18% de la seva capacitat. La resolució inclou mesures més estrictes per afavorir l’estalvi d’aigua i, curiosament, coincideix amb el període més consumista de l’any.
Ja fa temps que ens avisaven que a finals de la tardor ens podríem trobar en aquest escenari de restriccions com així ha estat. També és molt possible que aquest semàfor rosa es torni vermell d’aquí a poques setmanes quan les reserves hídriques es trobin al 16% i entrem en emergència. En aquest nou escenari, entre altres mesures, es limitarà el consum a 160 litres per habitant i dia que, precisament, és la mitjana actual de Sabadell. En aquest sentit, la ciutat es troba en una posició més bona respecte d’altres municipis.
Davant d’aquesta situació, ens podem preguntar pel nivell de consciència de la ciutadania en matèria de sequera i, també, fins i a quin punt el govern està capacitat per fer front al problema que suposa la manca de pluja que, segons les veus expertes, està molt lligada al canvi climàtic. Per tant, les perspectives de futur no són gaire optimistes.
Sobre la primera qüestió, l’actitud de la població s’hauria de reflectir en el consum que fa de l’aigua. Però el nivell de consciència està molt vinculat a la pedagogia que es pugui fer per tal de poder canviar molts dels hàbits quotidians. El problema és que tot plegat ens agafa quan el semàfor està a punt de posar-se vermell.
Pel que fa a l’administració, ara és molt fàcil carregar contra el govern actual acusant-lo de manca de previsió i de fer les coses malament. Malauradament, en aquest cas l’element clau és la previsió i no ve d’ara, sinó de molt abans. Entre el 2007 i el 2008 ja vam patir una sequera molt forta, no tant com aquesta, però després van tornar les pluges, que ho van cobrir tot. Llàstima que en aquell moment no es van fer tots els deures que calien.
Amb la sanitat ha passat el mateix. Molts professionals s’estan jubilant i no es va preveure com afrontar aquesta situació. Perquè resulta que formar metges i metgesses requereix uns anys. El mateix passa amb les infraestructures i els mètodes d’estalvi davant la sequera. Així que caldrà paciència i idees clares per poder fer front al que ha de venir.
