[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Fa anys i panys que em dedico a assessorar pimes, autònoms i entitats diverses. Quan els qüestiono algun aspecte que no veig clar d’un determinat procediment intern, molt sovint topo amb la resposta “això sempre ho hem fet així”. He de reconèixer que és una explicació que em meravella. Resulta entranyable aquesta capacitat que atresoren algunes persones de reproduir acríticament una determinada tasca, sense plantejar-se si continua sent necessària o si es pot millorar. Com si el dia a dia empresarial es reduís a un etern copiar i enganxar. Tal com em deia un dels meus primers caps: “Hi ha professionals que afirmen tenir vint anys d’experiència laboral, quan en realitat es tracta d’un any repetit vint vegades”.
En un àmbit més col·lectiu, també mostrem una certa propensió a pensar que la majoria dels aspectes socials tenen una causalitat natural. Per exemple, si algú defensa una bona praxi d’un país nòrdic, és habitual que rebi la rèplica que aquí som llatins, com si aquest fet ens determinés i condemnés, pels segles dels segles, a la ineficiència generalitzada i a la mediocritat irreversible.
Thomas Piketty acaba de publicar a Anagrama l’obra Naturaleza, cultura y desigualdades. El llibre és una síntesi de les seves cèlebres investigacions sobre desigualtats econòmiques. És d’especial interès l’estudi del cas de Suècia. En el que avui és un dels països més igualitaris del planeta, fins després de la Primera Guerra Mundial només podia votar el 20% més ric dels homes. A més, els vots es ponderaven segons la riquesa i, per tant, era freqüent que en determinades poblacions un ciutadà tingués més de la meitat dels drets de vot. Les eleccions municipals no devien ser gaire emocionants…
En resum, la principal tesi de Piketty és que les desigualtats no són naturals ni existeix cap determinisme nacional o cultural que les justifiqui. Tot el contrari, les mobilitzacions polítiques col·lectives en modulen la intensitat. Una reflexió que hauria de contribuir a empoderar-nos en el context de revolució tecnològica i ambiental que hem d’afrontar.
Davant el nou clatellot de les dades de l’informe PISA, respondrem “això sempre ho hem fet així”? O algun dirigent polític s’atrevirà a plantejar-se una mínima reforma estructural?
