El compromís de Sabadell amb la memòria històrica ja fa anys que existeix. Sigui amb espais, plaques o actes és habitual que cada any es recordi algun personatge o acte històric a la ciutat. No obstant això, hi ha uns elements que destaquen, les llambordes de la memòria també conegudes com a Stolpersteine. I és que el municipi, amb un total de 63, és la ciutat catalana que més en té. Però, d’on prové tot plegat? Com és que a la ciutat en tenim tantes?
Com s’arriba fins aquí?
La vinculació de Sabadell amb les Stolpersteine va començar el 2017, amb l’inici dels tràmits administratius impulsats per la Generalitat. Aquests van permetre recopilar una gran font d’informació dels deportats sabadellencs i el 27 de gener del 2018 es van col·locar les primeres llambordes. Així ho recorda Santi Plaza, tècnic de Memòria Històrica de Sabadell, qui també s’ocupa del contacte amb un dels principals col·lectius impulsors del projecte, l’Amical de Mauthausen. “A Catalunya la iniciativa és gestionada per la Generalitat, els ajuntaments i a vegades, si calen més dades, per l’Amical”, explica Plaza.
El suport documental de les famílies també és clau / David Chao
El procediment requereix recopilació documental i, com comenta, consisteix a “fer recerca a l’arxiu històric, parlar amb familiars i consultar altres documents”. En el cas sabadellenc, també són de gran ajuda, obres com les d’Esteve Deu ‘Sabadell en la postguerra 1939-1945’, els arxius d’Arolsen -consultables online- o les investigacions dels historiadors Josep Maria Benaul, Antonio Onetti i Jordi Torruella. Un cop s’obté tota la informació de la persona deportada es contacta de nou amb la Generalitat i aquesta tramita la compra de la llamborda amb la fundació alemanya Stiftung-Spuren-Gunter Demnig.
Qui pot tenir una llamborda?
De llambordes, però, no en pot tenir tothom. Cal complir uns requisits, que consisteixen a haver nascut al municipi o haver-hi residit abans de la guerra. En el cas de Sabadell, per exemple, hi ha 63 llambordes malgrat que no totes elles compleixen el criteri. De sabadellencs n’hi ha 61 i les altres dues són honorífiques i corresponen a les germanes Massachs, dues nenes deportades catalanes que van morir a la massacre nazi d’Orador de Glana (França) l’any 1944.
Les llambordes recorden la lluita antifeixista dels deportats als camps nazis / Lluís Franco
Així i tot, hi ha registre de 63 sabadellencs deportats i fent números qualsevol pot veure que faltarien les seves corresponents Stolpersteine, però hi ha una explicació. El primer d’ells és Josep Valldeperes, qui ja té una llamborda a Olesa de Montserrat. El segon, Enric Tomàs qui té la seva guardada al Museu d’Història de Sabadell per un motiu. “Gràcies al llibre de Montserrat Roig ‘Els catalans als camps nazis’ es van trobar indicis que era un capo dels camps”, assegura Plaza. “Nosaltres diferenciem la història de la memòria democràtica, per això vam decidir no col·locar la seva Stolperstine al carrer”, afegeix.
N’hi haurà més
Sabadell no és la ciutat catalana amb més deportats, però sí que és la que més llambordes té. Segons la regidora Drets Civils, Sílvia García, això és fruit de “la gran col·laboració entre les entitats de memòria i el museu”. I és que com assegura, reivindicar la memòria dels deportats és pel municipi “un deute que tenim com a societat” per “mostrar la lluita per la democràcia i també els horrors del nazisme”. Com a pla de futur la ciutat té previst inaugurar dos nous espais de memòria, a les esglésies del Sagrat Cor i les Mares Escolàpies i vol treballar en la feminització de la memòria històrica.
La tasca del consistori, però, va més enllà i també treballa amb centres educatius per transmetre el valor històric de les Stolpersteine. Concretament, es fa amb 21 membres de 12 instituts sabadellencs mitjançant la Taula de Professorat. D’aquesta manera centres com per exemple l’Institut Agustí Serra, el Jonqueres o el Pau Vila han col·laborat en el projecte amb tasques de visites guiades, treballs de recerca o entrevistes a familiars.
