Anna Franch (21 anys) transmet vitalitat. Un esperit radiant que es percep en pocs minuts de conversa. Fa una mica més d’un any, el capritxós destí va posar a prova la seva resiliència i la capacitat de contagiar optimisme. Un repte que des d’aleshores s’ha convençut a superar cada dia.
La teva vida canvia la nit del 15 de novembre. Com recordes aquell dia?
Era un dia normal. Havia treballat al matí i quan vaig arribar a casa, a la tarda, vaig decidir anar a donar una volta jo sola, cosa que no faig massa sovint. Vaig acabar al Centre, amb una amiga i un altre company. Vaig decidir que em portés ell a casa, quan la meva amiga m’havia ofert portar-me amb cotxe. Vaig pujar a la moto amb ell i, a l’avinguda de Concòrdia, va fer una accelerada. No m’ho esperava i vaig caure enrere. Faltava un minut per arribar a casa. A partir d’allà, ja no recordo massa bé tot el que va passar. Tinc flaixos, però no sé si és veritat o m’ho he imaginat després.
Vas ingressar a l’hospital Vall d’Hebron.
Vaig estar un mes i mig a Vall d’Hebron, del 15 de novembre fins al 4 de gener. Després, fins al 9 de maig, vaig ser ingressada a l’Institut Guttmann i fins al 31 d’octubre vaig estar en règim ambulatori a Badalona. I ara, a Barcelona.
“Sempre m’he sentit motivada i m’ho he pres bé des del primer moment”
Com recordes el diagnòstic?
Des del primer moment, notava les cames arronsades quan les tenia estirades. Vaig veure clar que alguna cosa no funcionava bé. Va venir el metge preguntant-me si volia saber el que m’havia passat, però vaig preferir esperar, perquè sentia que no estava preparada per escoltar-ho. Vaig trigar una mica a demanar que em diguessin el diagnòstic: una tetraplegia. És una lesió medul·lar del tipus C7.
Han estat mesos de rehabilitació molt intensos, imagino.
Em van dir que venien mesos durs, de molta feina i força de voluntat. Tampoc sento que em costés molt, perquè tenia ganes. No volia estar a un llit. Sempre m’he sentit motivada i m’ho he pres bé des del primer moment. He tingut els meus sotracs, òbviament. Però des del principi he volgut anar a totes.
Quina evolució et van plantejar?
Des del principi ja em van dir que era una lesió completa, que significa que és irreversible. Podia reforçar el que tenia. Ara tinc els braços, que és el que tira tot el meu cos. I és el que haig de potenciar i on m’enfoco ara mateix.
Fa unes setmanes es va presentar una nova eina desenvolupada per servir d’ajuda funcional.
Va venir un grup d’enginyers [de la mà de la Fundació iSocial] i van agafar alguns usuaris per veure quines dificultats tenim en el dia a dia. En el meu cas, per exemple, no puc teclejar l’ordinador. Aleshores ells van arribar a la creació dels punters, que em permeten fer-ho amb facilitat.
Això et permetrà afrontar nous reptes…
El setembre que ve començaré la universitat. En tinc moltes ganes.
Què estudiaràs?
Teràpia Ocupacional. Vaig entrar a la Guttmann i la meva terapeuta anava amb cadira de rodes. Vaig pensar uau! És al·lucinant tot el que fa. El primer dia no m’ho podia creure. Quan vaig tornar a casa els vaig dir als meus pares: ‘vull ser aquesta dona’. Vull ser com ella [riu].
Has trobat un mirall.
Abans de la lesió, no tenia ni idea de què volia estudiar. Estava treballant en el sector del màrqueting perquè m’havia tret un grau superior. No m’agradava i no sabia què podia estudiar. Llavors ho vaig tenir claríssim. Aquestes eines m’ajudaran molt quan comenci la universitat. L’ordinador no l’utilitzo gaire, però quan hagi de fer apunts el necessitaré segur.
Has compartit el teu cas a les xarxes socials i t’has convertit en una mena d’inspiració per a molta gent del teu entorn.
Tant de bo sigui així. Sempre m’ha anat molt bé veure a les xarxes persones que estan en la mateixa situació que jo i que porten molts anys de lesió, sent capaços de fer coses increïbles. Coses que, òbviament, jo encara no puc fer. Però els veig a ells i em dic ‘si ells poden, jo puc’. M’agradaria que la gent quan em vegi a mi pugui pensar el mateix.
“Ara faig moltes més coses que abans”
Qui sap si acabar sent una referent a la Guttmann…
M’encantaria. De moment, continuaré penjant continguts quan em vingui de gust, perquè de vegades també atabala una mica. Molts cops arribo a casa i deixo el mòbil perquè no en vull saber res. Es va fer viral un vídeo que vaig penjar a TikTok explicant el meu cas i em va començar a seguir i escriure molta gent. Em va aclaparar una mica, així que quan em vingui de gust, ho faré.
Potser podràs relatar els pròxims reptes.
Sí. Explicar coses que permetin veure que continuo endavant. Que vagis amb cadira no vol dir que se t’hagi acabat el món, ni de bon tros! Ara faig moltes més coses que abans. Per exemple, no havia tocat una pilota en tota la meva vida, i ara he provat tots els esports del món.
Algun que se’t doni especialment bé?
Ara començaré natació. La veritat que és molt divertit i se’m dona bé nadar. La primera vegada que em van dir que em ficarien a una piscina vaig dir ‘sí, home!’. Pensava que m’enfonsaria, però em va molt bé.
És un bon resum de com te’n surts.
Sí. M’agradaria que quedés clar el que és una lesió medul·lar i que no s’acaba el món. Hi ha mil coses a fer. Comença una nova vida, que és molt difícil. I tindràs molts sotracs, però podràs fer una vida molt feliç. Perquè jo, ara mateix, soc feliç [riu].
