Un pergamí de l’any 1542 reflecteix l’acord al qual van arribar Galzeran de Meca, possessor del dret a la batllia de Sabadell, i els Jurats de la vila per tal que el primer renunciés al seu intent de construir un hostal i carnisseria al mas Canals de Terrassa, més tard conegut com a Can Puiggener, a canvi d’una indemnització de 80 lliures.
Heus aquí un bocí de la nostra història en què es parla de la dificultat que comportava la línia divisòria entre Sabadell i Terrassa, explicada per insignes historiadors com Antoni Bosch i Cardellach, Miquel Carreras i Costajussà i resumit per Joan Alsina i Giralt en el seu article Un pergamí referent a un intent d’hostal i carnisseria en el terme de Terrassa. També es deixa entreveure la importància i l’extensió dels terrenys del mas Canals, que després prendria el nom de Can Puiggener.
Els Jurats de la vila de Sabadell defensaven i vigilaven amb molta cura el compliment dels privilegis que la vila gaudia des de feia dos segles.
Masia de Can Puiggener, 1932 / A.H.S.
El 7 d’agost de l’any 1366, el rei Pere III el Cerimoniós va concedir a la vila de Sabadell el Privilegi de les Imposicions. Explica Miquel Carreras a Elements d’Història de Sabadell que tals recursos econòmics foren cinc arbitris: el primer d’ells era sobre la carn que es consumís a la vila i terme; el segon, sobre el vi que es vengués a la menuda, i a la verema, tant la que es collís per a ús personal com la que es vengués a l’engròs; el tercer queia sobre el pa de forment i la farina d’ordi que molgués o pastés la fleca per vendre, i aquests grans i altres que els particulars fessin moldre per consumir o revendre; el quart tenia per matèria la civada que els hostalers, principalment, venien als traginers; i el cinquè versava sobre altra venda de qualsevol espècie que es fes a Sabadell i en el terme, exceptuant els draps o teixits i les altres mercaderies pagadores d’impostos generals.
Els drets d’adjudicació de cada un d’aquests serveis es venien en subhasta i eren un dels principals ingressos del municipi. No cal dir, doncs, com el Consell de la Vila vigilava qualsevol transgressió de tot el que s’establia a la subhasta. I n’hi hagué una, de transgressió, amb un ben important protagonista, el senyor Galzeran de Meca.
La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri
A l’Arxiu Històric de Sabadell es conserva un pergamí del notari de Sabadell Pere Palau datat el 24 de novembre del 1551 i en el qual es transcriu l’escriptura d’Antic Casellas, datada el 23 de juny del 1542. En aquest pergamí –després d’una curta introducció en llatí i d’un final, també en llatí–, la part més important és la que fixa, en català, les condicions de l’acord entre Galzeran de Meca i els Jurats de la vila de Sabadell. I es pot llegir:
“Sobra la concòrdia Déu volent faedora e fermadora per y entre lo magnifich mossèn Galceran de Meca, donsell de la vila de Sabadell, de una part, y los honorables en Luís Folch, Barthomeu Arch y Arcís Quer, jurats lo present any, de dita vila, amb llur Consell Ordinari y amb voluntat de tot lo poble o la més partida de aquell, se són fets y fermats los pactes y condicions següents: Primerament, lo dit mossèn Galceran de Meca, per no entrar en qüestió ni mala voluntat amb los de la vila de Sabadell, y per no danyar aquella, y també per intervenció de algunes notables personas, és estat content de venir a concòrdia amb los dits honorables jurats y amb los de llur Consell sobre lo hostal i carniceria avie dit mossèn Meca principat en lo terma de Tarrasa, en lo mas Canals, de aquesta manera, ço és: que lo dit mossèn Meca promet y jura de aquí al devant cessar de fer dit hostal y carniceria y que no farà ara ni per ningun temps dit hostal ni carniceria ni vendrà pa, ni vi, ni carn, aquí en lo terme de Tarrasa, ni en ninguna part que sia en prejudici de la vila, ni hi vendrà ninguna cosa que sia en prejudici de la vila, ni per lo semblant, o assensarà (exalçarà) a ningú per fer semblant cosa.
Concòrdia entre Galzeran de Meca i els Jurats. 23 de juny del 1542 / A.H.S.
Més abant és pactat que los dits honorables jurats sien tinguts en donar-li al dit mossèn Meca, per las obras y despesas avie fetes en dita carniceria y hostal, vuitanta lliures, las quals los dits honorables jurats li giran sobre la imposició de la fleca y taverna la quall té buy arrendada en Noguera, ço és que dit Noguera sia tingut en respondre a dit mossèn Meca de dita imposició així com era a la vila, fent- les-hi dits Jurats aver y tenir, les quals accepta dit mossèn Meca”.
En els seus Anales de la Villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770, Antoni Bosch i Cardellach escriu que en data de 23 de juny del 1542, els Jurats de Sabadell concordaren amb Don Galceran de Meca que aquest cessaria d’edificar l’hostal i la carnisseria que aixecava a l’anomenat mas Canals, del terme de Terrassa, prometent no fer-ho mai, aquest ni altres edificis perjudicials a Sabadell, ni vendre pa, vi, ni carns en el seu detriment, i que els jurats li pagarien 80 lliures per les despeses del dit edifici, assignant-li aquesta quantitat sobre la imposició, i en cas que els successors de Meca no convinguessin en aquesta concòrdia, haurien de tornar aquestes 80 lliures en poder d’Antich Casellas, notari. S’ignorava la situació certa del mas Canals, es deia que al costat de la partida de Collselarca, entre el camí de CasteIlar i la casa que posseïa Joseph Puigjaner a Junqueras, era la partida més certa de terra dit més Canals, i allà no semblava tan vehement el dany que podia ocasionar Meca (si no era que el camí de Manresa passés per aquell lloc). Semblava que seria més versemblant al darrere del convent dels Caputxins, al costat del camí ral on s’observaven unes parets al marge i es deia que servien per a una fonda, on era més cert i greu el perjudici que ocasionava amb la destrucció dels interessos propis d’una població tan reduïda com era Sabadell aleshores.
El segle XVI, Terrassa tenia una extensió tan gran que arribava fins al mateix centre de Sabadell, més o menys on ara hi ha el carrer de les Valls. L’extensió del terme municipal de Terrassa comprenia el seu nucli urbà i, a més, les parròquies de Sant Pere, Sant Quirze del Vallès, Sant Julià d’Altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell i Sant Martí de Sorbet. L’any 1800 es va crear el poble de Sant Pere de Terrassa. Una real mandatoria de Carles IV permetia que totes les parròquies foranes a Terrassa es constituïssin en un sol poble i tinguessin un alcalde independent.
Resta del mur que encerclava la masia de Can Puiggener / A.H.S.
L’any 1836, Sabadell ja havia demanat formalment, però sense èxit, que la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, és a dir, la Creu Alta, passés a formar part del seu terme municipal. L’any 1852 el límit amb Sabadell es va desplaçar uns centenars de metres més amunt, fins a la ronda Nord (actual ronda de Zamenhof). La Creu Alta (Sant Vicenç de Jonqueres) encara pertanyia a Sant Pere de Terrassa. Abans de dur a terme aquesta correcció, hi havia cases de l’actual carrer de les Valls que l’entrada pertanyia a Sabadell, però una bona part de la resta i el pati eren de Sant Pere, amb tots els enrenous que representava aquesta irregularitat. Com per exemple l’augment del contraban d’articles que havien de passar pels burots i no pagaven les taxes establertes.
Finalment, l’any 1904, amb la desaparició del poble de Sant Pere de Terrassa, els límits entre Sabadell i Terrassa van passar a ser els actuals.
El camí que duia al mas Canals, i que sortia del darrere del convent dels Caputxins, més tard Casa de la Caritat i actual plaça de les Dones del Tèxtil, marcava el límit entre Sabadell i Jonqueres (Sant Pere de Terrassa). Una part important d’aquest antic camí correspon al carrer de Puiggener. La masia quedava allunyada del Sabadell habitat, més d’un quilòmetre de distància, i aquest fet fou el que va fer pensar Bosch i Cardellach que, per perjudicar els sabadellencs, l’hostal i carnisseria havia d’estar dins del domini del mas Canals, però més proper a Sabadell, com per exemple tocant el convent dels Caputxins, on sembla que hi havia unes parets que ho podrien certificar. Aquest detall donaria, també, una idea de l’extensió dels terrenys del mas Canals.
La masia la va fer construir, a principi de segle XIV, un sabadellenc. Fora del terme de la vila per una qüestió de competència d’impostos. L’any 1686 la va comprar Jaume Puiggener, pagès de Sabadell. Des de llavors es va anar coneixent amb el nom de Can Puiggener. L’any 1909, va passar a mans d’un altre prohom sabadellenc, Jaume Gorina i Pujol, que hi va fer moltes reformes i va fer construir la muralla que encercla la casa.
A més a més…
El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959. El 1993 la masia fou enderrocada del tot.
