El que havia estat el famós Cafè de les Delícies va ser convertit, l’any 1944, en el Patronat Eulàlia Garriga. Del Jardí de les Delícies en queda l’espai que ocupava, però cert aire del que era encara transpira per algun racó.
El Cafè de les Delícies va fer època i història a Sabadell durant el primer terç del segle XX. Estava situat al carrer de la Salut, al número 42-44, i de les excel·lències del seu menjar i dels seus aperitius se’n va parlar durant molts anys. A més, Les Delícies d’aquell temps, com a centre de reunions ciutadanes, de tertúlies, de teatre, de sarsuela i del Certamen Ocellaire de l’Aplec de la Salut, va ser quelcom més del que ha quedat en el record popular. La seva història mereix ser recordada perquè aleshores era un dels centres més freqüentats i d’actualitat de la ciutat. Els anys vint, quan al mig de Sabadell existien Cal Jan i Cal Mistos, Les Delícies rivalitzava amb ells servint ressopons a tota hora i reunint-hi amigables i agradables tertúlies de famílies i amics. Al sabadellenc Josep Armesto i Beneyto, besnet del fundador, li brillen els ulls quan en parla.
El fundador de Les Delícies va ser Josep Armesto Valcarce, nascut a Farban, parròquia del municipi de Sarria, província de Lugo, on va residir fins a l’edat del servei militar, llavors va ser destinat a Barcelona. En acabar la mili, no va tornar a la seva Galícia natal. Pensant, potser, que les alternatives que tindria allà serien: emigrar a Amèrica o fer-se guàrdia civil o capellà, va preferir quedar-se a Barcelona on hi havia molta feina. Va conèixer una catalana, Remei Sagaseta i Güell, amb la qual va contraure matrimoni l’any 1883, i es va quedar a viure a la Ciutat Comtal. Ella alternava les feines de casa amb la confecció de manteletes, aquella peça de roba de punt que les dones es posaven sobre el vestit, i ell, uns anys més tard, va venir a treballar a Sabadell, on servia com a cambrer al cafè del Cervantes.
L’Orquestra Fatxendes feia els assajos a Les Delícies, que eren seguits i escoltats per molts afeccionats. També hi havia assajat la Banda Municipal
L’any 1887, del matrimoni en va néixer un fill, Victorià Armesto i Sagaseta, a partir de llavors va ser quan la família va pensar a establir-se pel seu compte. Van trobar una oportunitat en una finca del carrer de la Salut de Sabadell, on sembla que hi havia hagut un fabricant de pastes de sopa, un fideuer, i que era propietat del senyor Comas, farmacèutic del carrer de Sant Joan.
El dissabte 30 de novembre del 1901 es va inaugurar el Cafè de les Delícies. Les dependències eren esplèndides, dues grans portes donaven al carrer de la Salut, separades per un gran finestral. Dintre, pel cantó dret, hi havia un gran saló que feia a la vegada de restaurant, pel cantó esquerre, unes dependències dedicades majorment als jocs de cafè, com cartes, dòmino i d’altres. En el primer pis van instal·lar el seu habitatge i en el segon, amb el temps, s’hi ubicarien algunes agrupacions, a títol de local social.
Les Delícies era, més que tot, un restaurant, però a qualsevol hora s’hi servien ressopons, esmorzars o berenars i a l’estiu especialment, l’afluència de públic era molt nombrosa. Tenien cura de la cuina Josep Armesto i la seva muller i més tard, el seu fill, el Victorià. Com a cuiner van tenir durant molts anys el senyor Coret, de fama reconeguda. Possiblement, els banquets de noces van ser la festa que amb més assiduïtat havien vist aquelles històriques parets.
L’ascendència gallega del fundador havia de manifestar-se en la cuina i en les especialitats de Les Delícies. Un dels plats típics de Galícia és el pop gros, cuit en olles de coure de grans dimensions, i servit a talls amb el pebre adient, oli i sal. L’avi Armesto va introduir aquesta especialitat en el seu repertori, especialment com a tapa d’aperitiu. Va ser tot un èxit. En el mercat local no hi solia haver pops tan grossos, però el senyor Armesto els encarregava expressament i tots els dissabtes en portava uns quinze quilos, que moltes vegades no arribaven al diumenge al migdia a l’hora del vermut. També els servien amb una salsa a la vinagreta i cada ració costava trenta-cinc cèntims. Els amants d’aquesta especialitat no fallaven mai cada setmana.
- Josep Armesto Valcarce, 1858-1914
- Família Armesto
Josep Armesto Valcarce va morir l’any 1914, Les Delícies va quedar en mans del seu fill, el Victorià.
Pel que fa al restaurant, s’havia acreditat per la qualitat i el preu, per exemple, un bistec amb patates, pa i vi costava tres pessetes. Els dissabtes a la nit, quan es feien els ressopons, aquest mateix menú, acompanyat d’un plat de crema com a postres, s’incrementava en una pesseta. Una especialitat que atreia molts clients de la bona taula era la vedella a la jardinera, que l’esposa d’en Victorià, Rita Farrera, la feia divinament. Els clients deien que hi tenia la mà trencada, igual que els canelons. En aquests plats treballaven per a cases particulars perquè ja en aquell temps, les famílies que podien una mica demanaven els serveis de la cuina de Les Delícies per al dinar de diumenge i aquests dos menjars eren servits a domicili en força quantitat.
A Sabadell estampes ciutadanes, Josep Costajussà i Oliver explica que a Les Delícies hi cabia tothom. Entre els seus clients hi havia el gruix del Sindicat: Josep Moix, Miquel Bertran o Josep Rosas. Una definició atribuïda a Bertran i que explica com era l’ambient de Les Delícies en aquella època era: “Les Delícies és com una fàbrica de tints en la qual entren tots els colors”. En aquells locals s’hi celebraven festes d’amics, però mai hi va haver cap sessió de ball.
Les tertúlies literàries van donar un caràcter cultural a la casa. N’hi havia diverses, si bé una li va donar caràcter i prestigi. Els assistents a aquesta tertúlia eren el senyor Alguersuari, que era invident i d’una intel·ligència singular; el tipògraf Vives, noctàmbul empedreït; l’empresari Miquel Arimon; Vicenç Renom, arqueòleg i veí de la casa; el fotògraf Vilatobà, i en algunes ocasions, fins en temps de penúria econòmica, Bartomeu Soler. També en altres ocasions hi havia acudit Lluís Papell, a més d’Armand Obiols, Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, si bé aquests darrers feien cuina a part.
També hi havia altres reunions d’amics que s’organitzaven com era per exemple la Taula dels Valencians. En aquesta taula s’hi aposentaven els que en dirien llevantins (valencians, alcoians, alacantins o morellans) residents a Sabadell, units per la parla i que allà s’esbravaven tot el que podien amb les seves coses.
També van tenir incidència, i molta, en els actes culturals de Les Delícies Els Amics de l’Art, entre els quals com a principal realitzador hi hagué Font i Amat i l’actor Joan Got. En el jardí de la finca es van representar moltes obres de teatre i tota mena de sarsueles. En aquestes obres, tan del gust del públic, hi col·laboraven tots els veïns.
El diumenge 3 de juny del 1923 es va inaugurar el Teatre del Cafè de les Delícies. De fet, duia el nom de Teatre Amics de l’Art del Cafè-Jardí de les Delícies. Es va habilitar un gran escenari al jardí del Cafè de les Delícies. Es va inaugurar amb les obres Los Cadetes de la Reina, Gigantes y Cabezudos i La Alsaciana a càrrec de la companyia Amics de l’Art i amb música de l’Orquestra Muixins.
- Cartell Teatre Amics de l’Art - 1923
- Arxiu Històric de Sabadell
Aquest escenari del jardí va ser destruït completament per un incendi la matinada del dia 13 de maig del 1929. El dia abans s’hi havia celebrat el Certamen Ocellaire de l’Aplec de la Salut. El concurs d’ocells, que s’havia celebrat a tot el carrer de la Salut, aquells anys se celebrava dins el jardí de Les Delícies, ja que es tractava d’un teatre-Jardí.
Entrada la República, atès que no hi havia continuïtat, els seus fills, l’Amadeu, la Remei i la Teresa, no seguien el negoci, Victorià Armesto va traspassar-lo a l’encarregat de cambrers Vicenç Moncunill i al cuiner J. Coret, però la guerra ho va espatllar tot.
Eulàlia Garriga Casals, nascuda a Sabadell l’abril del 1890, filla de l’industrial tèxtil Pere Garriga i d’Eulàlia Casals, va dedicar la seva vida a l’ensenyament, en especial a la formació i promoció de la dona treballadora, i va col·laborar eficientment amb l’Escola Nocturna del Sagrat Cor de Sabadell. A fi d’evitar la inestabilitat de l’escola, que va haver de canviar tres vegades de domicili, va pensar a dedicar els seus béns per construir un centre nou. Però va morir el 20 de gener del 1939.
Com que l’Eulàlia havia manifestat voler destinar els béns que li pertanyien per aconseguir un lloc on desenvolupar més plenament les activitats de formació i ajuda a les dones treballadores, els seus germans recolliren la proposta i van decidir crear una institució per mantenir viu el seu record i assegurar la continuïtat de la seva obra i van adquirir el local on hi havia hagut el Cafè Les Delícies.
El Patronat Eulàlia Garriga es va inaugurar l’any 1944. Anys més tard va acollir l’Instituto Social de la Mujer, dirigit per les Madres Javerianas.
A partir del curs 1991-1992, l’antic Patronat Eulàlia Garriga es va convertir en la seu de Càritas Sabadell. El local va passar a anomenar-se Casal Eulàlia Garriga, cedit per la Parròquia de Sant Feliu, que n’és la propietària, amb la condició que sempre estigui destinat a activitats socials.
