Fill de Josep Cirera i Sampere i net de Josep Voltà i Vivè, Josep Cirera i Voltà fou un advocat sabadellenc que va presidir l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre entre 1934 i 1936, època en la que es va viure el conflicte originat per l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu. Aquesta fou una llei elaborada l’11 d’abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l’antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
El contracte de rabassa morta és un tipus de contracte emfitèutic -contracte segons el qual l’amo d’una finca es reserva el domini directe, mentre que un altre individu (l’emfiteuta) en té el domini útil, i pot explotar la propietat a canvi de pagar un cànon anual a l’amo directe-. En aquest cas, un rabassaire podia conrear les vinyes d’un propietari fins que els ceps morissin, uns 40 anys aproximadament. A partir, però, de finals del segle XIX, l’epidèmia de la fil·loxera causà que els contractes s’acabessin en molt menys temps i els arrendataris, veient que el cultiu de la vinya no els era profitós, expulsaven els rabassaires per cultivar-hi altres plantacions.
- Retrat de Josep Cirera i Voltà
- Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Amb la Segona República les relacions entre la Unió de Rabassaires i els propietaris agrícoles s’anaven complicant i veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va redactar una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Amb aquest objectiu, per exemple, s’establia que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys, i que el treballador de les terres tenia el dret d’adquisició d’aquestes mitjançant l’abonament del seu valor al propietari. D’altra banda, per evitar la confrontació amb els sectors més conservadors catalans, la llei li feu concessions en determinats aspectes, de tal manera que per l’adquisició de les terres era necessari haver-hi estat treballant per un període de 18 anys. Com a resultat final, la llei era massa moderada pels rabassaires, però a la vegada massa revolucionària pels propietaris. La por que feia la temuda Reforma Agraria de España va afectar el món agrari català.
Andreu Castells, a Del terror a la Segona República 1918-1936, explica que el president de la república espanyola Ricardo Samper va adreçar una carta al president de la Generalitat, en qualitat de representant de la República a Catalunya, exhortant-lo a evitar l’aplicació de la Llei de Contractes de Conreu. El pacte ja estava fet. Es va redactar un article addicionat a l’esmentada llei, el qual exigia que el reglament d’aplicació fos aprovat; llavors, hom hi introduiria, si s’esqueia, les esmenes d’algun precepte que pogués ser anticonstitucional, posteriorment hom utilitzaria la refosa de llei i reglament. A finals de juliol del 1934, els propietaris intransigents van vèncer als moderats dins l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el que va trencar amb la Lliga Catalana que també s’anava decantant pel pactisme, i van elegir un nou president, el sabadellenc Josep Cirera i Voltà, el qual va encapçalar un grup que es va donar de baixa de la Lliga i va fundar Acció Popular Catalana, una ‘filial regional’ de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i, el 8 de setembre de 1934, amb dos mil propietaris catalans van anar a Madrid a demanar que l’Estat s’apoderés de l’ordre públic i de l’administració de la justícia a Catalunya. En aquest acte hi van assistir alguns sabadellencs. Des del setmanari sindicalista Vertical es va demanar que fossin boicotejats. Les façanes i les portes de les cases d’aquells propietaris van aparèixer brutes de quitrà i plenes d’insults grollers.
- Mas Milans
- Arxiu Municipal de La Llagosta
El text del reglament i la refosa amb la llei foren aprovats pel Parlament el dia 13 de setembre. El conflicte creat entre Madrid i Barcelona s’havia resolt, però quan el govern de Samper es va presentar a les Corts, el dia 2 d’octubre, la CEDA i altres forces polítiques de la dreta espanyola li van negar la seva confiança i és veié obligat a dimitir. Les amenaces anteriors contra l’Estatut d’Autonomia semblava que anaven a complir-se si la CEDA entrava al govern com era de preveure.
Més tard, la unió de les dretes va ensopegar amb dificultats, atès que persistien tensions entre l’extrema dreta, la CEDA i els agraris. A Catalunya la Lliga Catalana va entrar en coalició amb el Front Català d’Ordre. El dia 28 de gener de 1936, la coalició local va quedar formada per Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Patronal Social Tradicionalista i Fraternitat Republicana Radical. La Lliga estava dirigida per Ramon Picart, que ensenyava les quatre barres i era seguida pels fabricants de més renom. Josep Voltà i Vivè liderava l’Acció Popular, amb Josep Maria Llonch Gambús de dirigent local; els carlistes i els radicals no tenien cap possibilitat.
El febrer i març de 1936, en dues voltes, hi va haver les terceres i últimes eleccions generals de la Segona República. Va sortir guanyador el Front Popular de les esquerres, però el Frente Nacional Antirrevolucionario, el front de les dretes, es va negar a acceptar el resultat i ja se sap el que va passar.
Josep Cirera i Voltà va néixer a Sabadell l’any 1881, fill d’un acreditat advocat i net d’un ric industrial sabadellenc. El seu pare era Josep Cirera i Sampere, reconegut advocat. Un carrer cèntric de Sabadell du el seu nom. La personalitat i les qualitats professional i humana del senyor Josep Cirera i Sampere el feien just mereixedor que el seu nom quedés enregistrat en el nomenclàtor de la ciutat. Una de les seves accions més valorades i admirades fou cedir gratuïtament a la ciutat els terrenys per la construcció de l’Hospital de la Mare de Déu de la Salut. Era l’any 1901 i amb aquesta donació s’iniciava el bon camí per resoldre la greu situació hospitalària del Sabadell d’aleshores.
El seu avi, Josep Voltà i Vivé, a més de dirigir les seves empreses, exercia els càrrecs de director del Banc de Sabadell, de vocal de la Junta de govern de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, del Gremi de Fabricants i de la Unión Lanera Española, de la qual n’havia estat fundador. També era accionista de diverses societats. Casat amb Teresa Carreras i Jané, van tenir quatre filles, Maria, Agnès, Cristina i Elvira. En una època que les dones no pintaven gairebé res en el món de les empreses i els negocis. La segona, Agnès Voltà es va casar amb l’advocat Josep Cirera i van ser pares de sis fills, dos xicots i quatre noies: Josep, Ramon, Mercè, Maria, Elvira i Montserrat.
En morir Josep Voltà i Vivé el desembre de 1902, Josep, el net gran, va passar a ser el responsable de mantenir i preservar el patrimoni familiar. El segon fill, Ramon Cirera i Voltà va esdevenir un prestigiós i reputat metge reumatòleg, autor de diversos llibres entre dels quals Malalties reumàtiques agudes. Diagnòstic i tractament, editat l’any 1931.
Josep Cirera i Voltà va exercir d’advocat i de polític català molt vinculat a l’associacionisme empresarial, especialment l’agrari. Així el 1917 va ser fundador de la Federació Catòlico-Agrària de Barcelona, on va ostentar càrrecs directius en diverses ocasions, i el 1919 també era membre de la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. El 1934 va accelerar la seva carrera pública: va accedir a la presidència de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la militància a la Lliga Catalana va passar a fundar Acció Popular Catalana, filial a Catalunya de la CEDA.
- Publicitat empresa de Josep Voltà i Vivé
Josep Voltà i Vivé havia adquirit diverses propietats a zones properes a Sabadell, entre Sentmenat, Santa Perpètua, Montcada i altres indrets. Una d’elles fou el Mas Milans, també conegut com la Torre Milans o Can Milans de Montcada i situat a tocar de la carretera de Ribes, prop de la Riera Seca, al costat de La Llagosta, acollia un luxós palauet, tenia una presència espectacular i estava envoltat per un extens jardí protegit per una tanca. També disposava d’una capella. El Mas Milans va ser lloc de residència de Josep Cirera i Voltà amb la seva esposa Dolors Cuyàs. També va ser punt de reunió, per diversos motius, de l’alta societat, fos sabadellenca, comarcal o barcelonina.
Josep Cirera i Voltà va morir a Barcelona l’any 1950. Havia deixat un bon record entre la gent de La Llagosta, on hi ha una plaça que du el seu nom. A La Llagosta, en general, i a altres indrets, els descendents dels masovers de les masies que foren propietat de Josep Cirera i Voltà, recorden els bons comentaris que els havien transmès la seva gent gran sobre la bonhomia del senyor Cirera Voltà. Concretament a La Llagosta, el senyor Joan Pujadas, net de Josep Pujadas, jardiner del Mas Milans i de Magdalena Vitó, la cuinera, recorda els bons vincles entre els veïns de La Llagosta i el senyor Josep Cirera i Voltà.
La manca d’informació als arxius s’ha vist compensada gràcies als veïns de La Llagosta, els senyors Joan Pi Sallent i Joan Pujadas, que són memòria viva de la vila.
