L’any 1974, sense ser un any especialment ric en notícies èpiques o grans esdeveniments, tant a escala mundial, com nacional o local, ens va deixar diverses accions que tindrien certa transcendència. En l’àmbit mundial, es refermava, amb molta força, la crisi del petroli iniciada l’octubre del 1973, quan els països productors van disminuir la producció i van augmentar el preu del petroli després de la guerra del Yom Kippur que va enfrontar Egipte i Síria amb Israel. D’altra banda, l’agost del 1974, el president dels Estats Units, Richard Nixon, va haver de dimitir després del procés d’impeachment en què va ser sotmès per haver mentit als seus súbdits pel cas Watergate.
A Espanya, el 2 de març del 1974 va ser executat, al garrot vil, Salvador Puig Antic. Tot i que Balística va poder comprovar que la bala que havia mort el policia Paquito Anguas, no havia sortit de la pistola de Puig Antic, el jutge va continuar amb la sentència de mort. Aquell any, també, s’iniciava el declivi del dictador. El juliol, Franco va sofrir un episodi de tromboflebitis. Els dies que va estar greu, sembla que molt greu, el príncep Joan Carles va ser cap d’Estat.
A Sabadell, el 1974, la crisi feia estralls, les empreses del tèxtil no deixaven de caure. Moltes empreses es van acollir al Plan de Reestructuración del Textil i van tancar. La crisi va fer la resta. S’iniciava la davallada de la indústria sabadellenca, al cap de vint anys, més o menys, Sabadell deixava de ser una ciutat industrial per esdevenir ciutat de serveis. El dia 8 de setembre del 1974, en una reunió de l’Assemblea de Catalunya a les Escolàpies de Sabadell, amb el permís de la mare superiora. Amb un gran desplegament policial, es va tancar el centre de la ciutat i, amb el suport d’un helicòpter, van ser detingudes 67 persones. El dia 27 d’octubre es va crear l’Assemblea Democràtica de Sabadell al bosc de Togores, en una reunió de 307 representants de partits, organitzacions socials i entitats.
- Dibuix d`Antoni Barreda
A finals de primavera del 1974, quan per la ràdio no paraven de sonar Waterloo d’ABBA i la Carmela i la Tina de las Grecas no paraven de cantar/xisclar “Te Estoy Amando Locamente”, un fet criminal va sacsejar Sabadell. Un fet del qual es va parlar setmanes i setmanes: la mort violenta del Churruca. Un crim que va ser famós per la seva espectacularitat, gairebé d’ambient cinematogràfic.
Un automòbil utilitari, un R-8 (Renault-8), es va aturar al davant del bar Quintana, del carrer d’Arosa cantonada amb Guilleries, a Ca n’Oriac, sense parar el motor i amb els vidres avall. Des de l’interior del vehicle van sortir crits en direcció a la porta del bar:
- ¡Oye!... ¿está el Churruca?... dile que salga.
Les veus es van repetir a la porta de l’establiment i en direcció a l’interior:
- Churruca, oye, sal que te llaman, ¡eh!, Churruca, sal.
No va trigar gaire a aparèixer el Churruca al portal del bar, amb un posat més aviat fatxenda i esgrimint una ampolla trencada en estelles, agafant-la pel coll, com arma de defensa.
- ¡Qué coño pasa! ¡Quien me llama!
Un dels individus que estava dins el cotxe va treure una escopeta, va apuntar i, des d’una distància de cinc o sis metres, amb dos trets, va acabar amb la vida del Churruca, un conegut delinqüent.
En pocs segons, el conductor va trepitjar a fons al pedal de l’accelerador, i el vehicle va desaparèixer ràpidament amb el motor roncant i els neumàtics xisclant. Era el divendres 31 de maig del 1974.
José Gonzalez Mateos, més conegut com el Churruca, era un delinqüent habitual que tenia coaccionats i cohibits els barris de Ca n’Oriac i la Planada. Encara no havia fet els 30 anys i s’havia passat mitja vida a la presó. El que semblava un ajuste de cuentas havia acabat amb la seva vida.
El presumpte autor del crim va ser detingut al cap de dos dies a Fornillos de Aliste (Zamora). En la seva fugida havia travessat la península. Diferents testimonis van ajudar a identificar-lo com l’autor dels fets. També van ser detinguts els seus còmplices.
Les armes del ‘Churruca’ eren la seva pròpia força i les ampolles trencades. Allà on anava sempre acabava amb gresques, baralles i altercats
La premsa del dimarts següent explicava que amb múltiples antecedents penals, pels quals havia estat empresonat durant la meitat de la seva jove vida —comptava 29 anys—, havia caigut abatut aquell divendres a dos quarts de set de la tarda el tristament famós José González Mateos, més conegut com el Churruca. Com era habitual en ell, anava de bar a bar buscant brega o procurant armar-la, sempre pel seu compte i risc. Amb tot, aquella la tarda discorria plàcida a la barra del Bar Quintana, on prenia unes copes en companyia d’un amic. De sobte, un tal Blas Maqueda va entreobrir la porta i va cridar: “¡Churruca, que te llaman ahí afuera!” La víctima, només veure el tal Maqueda, ja es va encrespar, ja que segons explicaven eren enemics. El Churruca va trencar una ampolla i amb el casc estellat com a arma va sortir a l’exterior. Allà l’esperaven tres individus, dins del cotxe R-8, que estava aturat al mig del carrer, amb una respectable escopeta, que segons sembla era de les de tir al plat. Alguns dels còmplices van arribar a cridar: “¡Pedro. No lo hagas!”, i sense més ni més l’assassí va prémer el gallet encertant de ple la víctima que estava dreta a poc més de cinc metres de distància. Instintivament, el Churruca es va girar d’esquena penetrant-li la pólvora del cartutx per l’estern. Ràpidament, l’assassí i els seus còmplices van emprendre veloç fugida deixant al mig del carrer constància del seu criminal acte. El Churruca moria abans a ingressar a la Clínica de Santa Fe.
Sembla que el Churruca havia sostingut dos dies abans una forta discussió i baralla al Bar Fuensanta amb un tal Pedro Muñoz Sánchez. Aquest va jurar en públic que “ya estoy harto de tus peleas y te conozco hace demasiado tiempo”. Per afegir: “Te mataré”. El que semblava una frase feta com tantes altres havia sentit el Churruca es va complir en poc menys de dos dies. Hi havia altres causes que no pas les simples d’una discussió de bar? Ha estat una vendetta de bandes rivals? Les primeres impressions delaten que el mòbil havia estat una venjança de la qual s’ignoraven altres detalls premonitoris llevat d’aquella amenaça del Bar Fuensanta.
També deia la premsa que sabedors de la notícia, els inspectors de la Brigada d’Inspecció Criminal de la ciutat es van posar ràpidament a esbrinar el cas situant-se al lloc dels fets. Després de tota una nit d’indagacions incessants, dissabte al matí obtenien declaracions de Rafael Aguayo, Blas Maqueda, Francisco Luengo i Mónico Molinos, tots ells als seus domicilis, que d’alguna manera sembla que estaven implicats en l’assassinat, perquè tots quatre van ser-hi presents. Es confirmaven així les sospites inicials: Pedro Muñoz Sánchez, de 29 anys, era acusat com a presumpte assassí. Buscat per tot Sabadell no se’n va trobar ni rastre. En conseqüència, el fugit, que va abandonar documents i efectes personals a la pensió on residia, no feia més que confirmar la seva participació en el crim.
Va creuar la península, el tal Muñoz Sánchez, en poc més de vint-i-quatre hores, almenys així ho confirmava el despatx de l’agència Cifra:
“Per la Guàrdia Civil de Zamora, segons un comunicat de la Comandància de Barcelona, ha estat detingut avui a Fornillos de Aliste, Pedro Muñoz Sánchez, acusat de ser l’autor de l’assassinat de José González Mareos, àlies El Churruca, el dia 31 de maig a Sabadell. Així mateix han estat detinguts com a presumptes implicats en el crim, Fernando Espejo Delgado i Antonio Jiménez Gómez, que va traslladar amb cotxe l’assassí fins a la frontera portuguesa. També han estat localitzats a Santa Maria de Barberá, el cotxe en què va fugir el presumpte assassí, un R-8 matrícula B-866.737, i l’escopeta de dos canons amb què pel que sembla va efectuar el tret.
La detenció de dos implicats més, acompanyants del fugitiu, obre una altra escletxa als mòbils que van conduir al fatal desenllaç. Simple baralla? Per què llavors tanta premeditació i traïdoria? Un presumpte assassí i sis personatges més entre còmplices i encobridors. Les diligències han passat al jutge perquè aquest dictamini les responsabilitats”.
L’historial de la víctima s’iniciava a la seva edat més primerenca. La gent de Ca n’Oriac i la Planada coneixien les seves bregues, baralles i altercats. Sembla que no eren poques les persones que predeien un fi tràgic per a l’agitada vida del Churruca. Eren múltiples les amenaces que sobre ell voletejaven. D’actitud agressiva, s’embrancava en furts d’automòbils o escàndols públics en la quasi totalitat de discoteques de la ciutat i comarca. De naturalesa violent, segregat de la societat, agredia el més pintat o el més indefens dels ciutadans. Era tal el temor, que en no pocs bars de Ca n’Oriac la seva sola presència convidava la gent a marxar.
