La gestió de la sequera es va convertint amb el pas del temps -i la permanent manca de pluges suficients els últims mesos- en una qüestió que va implicant i afectant cada dia més actors, condicionant alhora la configuració de ciutats com Sabadell. Les administracions i organismes competents mantenen obert el debat al voltant de l’aplicació de més mesures, que arribaran coincidint amb l’entrada en emergència.
Per ara, fonts del Govern català no preveuen fer efectiu el canvi d’estat aquesta setmana, tot i que en un primer moment s’havia assenyalat l’1 de febrer com la data d’entrada en vigor de les noves restriccions d’aigua. Arribats en aquest punt, la primera consideració és que el protocol en fase d’emergència controlarà de forma més severa el consum d’aigua de cada ciutadà, amb un topall més baix depenent de l’evolució de les precipitacions.
Si aterrem el debat a casa nostra, Sabadell es troba dins del límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en el context actual, amb un consum al voltant dels 160 litres per habitant i dia -unes dades que situen la ciutat dins dels marges fixats també en l’escenari més estricte, la fase 3-. Però la resposta al problema de la sequera s’aborda des d’una mirada més àmplia i el conjunt d’accions s’implementen a tot el país, sense contemplar excepcions, com ha demanat reiteradament el Govern de Sabadell en veu de l’alcaldessa, Marta Farrés.
Quan s’entrarà en emergència?
Malgrat que l’anunci de l’emergència estigui en espera, sembla clar que l’evolució de les precipitacions ens aboca a un pas més en les limitacions. De fet, Sabadell acumula més de quatre mesos sense una jornada amb pluges abundants -per sobre dels 20 litres per metre quadrat en 24 hores-. Des del passat 15 de setembre de l’any passat, quan es van fregar els 53 litres, a la ciutat no s’ha superat en cap jornada el llindar marcat pel Meteocat com a pluja abundant, segons dades de l’Estació Automàtica del Parc Agrari. Una realitat que impacta directament en els embassaments.
Un cop les reserves del sistema del Ter-Llobregat baixin del 16% -actualment es troben al 16,5%-, s’aplicaran gairebé de manera immediata les mesures en tots els àmbits. Una d’elles, a banda del ja citat consum ciutadà, serà al voltant de l’ompliment de piscines, que no només afectarà els equipaments administrats pel consistori, sinó també les que són de propietat privada. Això anticipa uns mesos previs a l’estiu en què caldrà estar atents a les actualitzacions en aquest camp.
Cartell per avisar del tancament d’una font per la sequera | Víctor Castillo
Com a premissa bàsica, les noves restriccions comportaran la prohibició de l’ompliment de piscines. Quan el semàfor del Pla Especial de la sequera es posi vermell, amb caràcter general, no es podran omplir ni reomplir, a excepció d’alguns supòsits, com aquelles d’ús terapèutic o les que utilitzen aigua de mar.
Com fins ara, la normativa fixada per la Generalitat de Catalunya afecta també instal·lacions municipals, obligades a compensar el seu consum d’aigua. Així, en la fase més restrictiva del pla hauran de tancar dutxes. Qüestió que ha despertat les crítiques del sector a la ciutat, que veu la decisió com una mesura indiscriminada i que no resol un problema que s’agreuja cada dia.
Les fases de l’emergència per sequera: quines restriccions hi ha en cada estat?
