Tal com estava previst, el Govern català ha decretat dijous l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. Entre ells, hi ha Sabadell, on es començaran a aplicar noves restriccions per fer front a la grau situació. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DGOC) ha publicat aquest divendres la resolució que fa efectiva l’entrada en fase d’emergència i les mesures s’hauran de començar a aplicar ja.
La mesura arriba després que l’executiu català convoqués de manera urgent la Comissió Interdepertamental de Sequera arran de la baixada de les reserves d’aigua dels pantans que formen l’àmbit. Malgrat que en un primer moment fonts del sector eren partidàries d’esperar, l’evolució dels últims dies ha accelerat la decisió.
Entre les mesures que entraran en vigor amb la nova fase -la primera, ja en emergència-, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% als usos agrícoles, d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius. Pel que fa a Sabadell, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, el consum es troba per sota del topall establert, amb uns valors al voltant de 160 litres per persona.
Fora dels límits
Un total de 86 dels 202 municipis que formen part del sistema Ter-Llobregat sobrepassarien el límit de consum que tindran a partir d'ara si es mantinguessin les xifres del desembre, la data de dades més recents facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua. Aproximadament, una cinquena part de les localitats afectades tenen un marge lleugerament més alt respecte al topall, perquè tenen consums industrials connectats a la xarxa d’abastament. Palau-solità i Plegamans, les Franqueses del Vallès, Granollers i Olesa de Montserrat són els municipis que es passaven de 200 litres al desembre però que no superen el seu límit en un escenari d'emergència, que és més elevat.
Amb l’entrada en vigor de la primera fase de l’emergència, els 202 municipis que beuen del sistema Ter-Llobregat hauran de reduir fins a 200 litres la dotació màxima d’aigua per habitant i dia -en fase de preemergència la dotació era de 210 litres-, una quantitat que pot baixar fins els 160 litres en cas que s’arribi al nivell més extrem de l’emergència.
Pel que fa als usos, l’emergència estableix la reducció del 80% del reg agrícola, del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials, i la reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg). En tots aquests casos, les dotacions es poden complementar amb aigües regenerades procedents de depuradores d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals. A més, les persones titulars d’aquests aprofitaments poden optar per proposar a l’ACA un pla d’estalvi i es pot resoldre un percentatge de reducció inferior, atenent a les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del subministrament en condicions de normalitat i el grau d’afectació o interferència que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals del seu entorn.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques o privades i en espais lúdics. Les entitats prestadores del servei d’abastament d’aigua aplicaran les mesures dels seus plans d’emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament. Així mateix, el Govern podrà establir excepcions puntuals a les limitacions o prohibicions per raons d’interès públic.
Piscines, gimnasos i camps de gespa
Per ara, en fase d’emergència 1, les piscines cobertes que estiguin incloses en el cens d’equipaments esportius de la Generalitat es podran reomplir sempre que es redueixi el consum d’aigua de la resta d’instal·lacions amb altres mesures, com pot ser el tancament de les dutxes o la reducció de la pressió de l’aigua. La resta de piscines que no estan incloses dins aquest cens, com les privades, comunitàries o les dels hotels i balnearis, no es podran reomplir ni total ni parcialment.
En el cas de les piscines descobertes destinades a l’ús de l’esport federat, en la fase 1 de l’emergència, només podran reomplir-se si el centre tanca les dutxes per compensar el consum, ja que, segons ha apuntat l’executiu, l’aigua d’aquestes s’evapora molt més fàcilment.
En el cas del reg de camps de gespa destinats a l’esport federat, es permetrà el reg, però només amb aigua regenerada o freàtica que no competeixi contra l’abastament domiciliari. Així mateix, igual que en el cas de les piscines, l’aigua que es gasti en el reg s’haurà de compensar amb altres mesures d’estalvi dins les instal·lacions.
El Govern mantindrà algunes excepcions i sí que permetrà omplir o reomplir piscines destinades a l’ús terapèutic ubicades en hospitals, residències, centres d’educació social o de la xarxa de serveis d’atenció social, així com les piscines destinades al bany de persones que tenen diagnosticada una alteració de conducta. Així mateix, les piscines d’aigua de mar que no estan connectades a la xarxa de subministrament també es podran reomplir.
Es permet el reg d’arbrat públic amb aigua regenerada o freàtica
En fase 1 d’emergència, es permetrà també el reg de l'arbrat públic, només amb aigua regenerada o freàtica, per evitar l'estrès hídric i que aquest caigui o mori, ja que es vol preservar també el seu ús com a refugis climàtics de cara a l'estiu.
Pel que fa les fonts ornamentals, llacs artificials, i altres elements d'ús estètic d'aigua, en emergència quedarà prohibit l'ompliment total o parcial, amb l’excepció d'aquelles basses que serveixen de refugi de fauna en perill d'extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones en les masses d'aigua, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.
Es prohibirà l'ús de les dutxes a les platges i activitats com les pistes de gel o les festes d'escuma
Així mateix, queda prohibit l'ús de les dutxes de les platges, així com algunes activitats que impliquen l'ús d'aigua susceptible de consum humà, com ara les pistes de gel o les festes d'escuma. També es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte que la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua.
Reducció de cabals mínims d’emergència de la Muga, el Ter i el Llobregat
Amb l’entrada en emergència, també es reduiran els cabals ambientals en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de disposar de més aigua als embassaments de les conques internes.
En aquests tres rius s’aplicaran uns nous cabals mínims en tres trams: en el Llobregat a Sant Joan Despí serà de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura serà de 600 litres per segon i la Muga, des de Pont de Molins fins al mar, es fixa un cabal de 40 litres per segon.
A banda d'aquestes modificacions, i amb l'objectiu de mantenir l'equilibri mediambiental del riu, hi haurà moments puntals on es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropuntes, que es faran 2 cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s'alliberarien 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.
Moratòria a noves granges, hotels o càmpings
Amb l’emergència també entra en vigor la moratòria a noves activitats ramaderes, industrials o turístiques que fan un ús intensiu d'aigua, com ara granges, hotels o càmpings.
Tal com ja va anunciar l'executiu a finals de l'any passat, es tracta d'una moratòria, ja que no podran iniciar-se aquestes activitats -ni tampoc ampliar-ne d'existents- durant tot el temps que duri la fase d'emergència, però sí un cop se'n surti. Això sí, mentrestant, es podrà continuar avançant en els tràmits necessaris per preparar l'inici de l'activitat.
