Amb només vuit anys, l’Ainara Inarejos va començar a pedalar, com a forma de vida. Era un llegat familiar: el seu pare, avi i cosí eren aficionats al ciclisme i va decidir-se a provar-ho, pràcticament des que té ús de raó. Des d’aleshores, una bona dosi de passió, disciplina i constància l’han endut a convertir-se en campiona de la Copa Catalana júnior de ciclisme 2023.
Inarejos, veïna de la Roureda i amb discapacitat intel·lectual, estudia al centre especial d’educació Xalest i ara compartirà la seva passió –i forma de vida– amb els seus companys: impartirà classes d’spinning a altres alumnes de l’ESO del Xalest, a una sala cedida de forma gratuïta pel QWellness de Sabadell. “Estic contenta que hagin pensat en mi. Em prepararé la classe, amb música i pensant que els agradi, als meus companys”, valora. Aquest curs, els companys de l’escola podran tastar més de prop el seu èxit i la seva passió.
No ha estat fàcil arribar fins a on ha arribat: entrena cada dia, incansablement, de 15.30 h a 18.10 h. Combina entrenament físic amb màquines. Surt a entrenar pels carrers de Sabadell i, els seus pares, l’acompanyen fent de cotxe escombra. I és que ara té el focus posat en el campionat d’Espanya, que tindrà lloc a Sevilla aquest cap de setmana, el 10 i 11 de febrer, i ha entrenat encara més dur: és per això que cada dia va a Barcelona.
/ AINA TORRES
Tot, sense descuidar la seva formació. Està cursant un itinerari de formació específic (IFE) al Xalest per persones amb discapacitat intel·lectual. En concret, estudia l’IFE d’Auxiliar Serveis de restauració i elaboració d’àpats i és membre de la cooperativa d’alumnes de l’escola.
“Vull ser entrenadora de ciclisme, nutricionista o auxiliar de cuina”, afegeix la jove. I admet que se sent molt valorada a l’escola de Sabadell. “Estic molt contenta de fer IFE a Xalest, em sento molt valorada i rebo l’ajuda que necessito. He fet amics nous i està sent una bona experiència”, afegeix.
El ciclisme, un estil de vida
Als seus 17 anys, té les idees molt clares. I també creu que l’esport l’acompanyarà al llarg de la vida. “L’esport em genera tranquil·litat, és el meu espai de confort, m’oblido dels problemes”, considera. És conscient dels seus avenços i això la fa sentir millor amb ella mateixa. Amb més força. “Quan he patit una lesió o accident [va ser atropellada] que m’han obligat a deixar d’entrenar, he sentit ràbia”, afegeix.
I és que la seva passió té aquest doble fil: durant el campionat de Catalunya l’any passat, els nervis la van envair a la sortida. Però amb filosofia i gaudint del camí, va aconseguir relaxar-se i viure l’experiència des de la plenitud. Va batre el millor temps en una prova individual. “Vaig ser molt feliç aquell dia”, conclou. Unes expectatives que es mantenen per la competició d’aquest cap de setmana.
