[Sever Salvador i Padrosa, membre de la Plataforma per la Llengua i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana]
A final del 2021 a tot Catalunya es va començar a parlar d’emergència lingüística arran dels resultats no gaire optimistes de les enquestes sociolingüístiques sobre la salut de la llengua catalana. A Sabadell, aquest neguit va desembocar en la constitució, el març del 2022, de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana (TSLC), formada per cinc entitats de la ciutat: la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’Associació Llengua i República, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell Local del Consell de la República, que vam creure que calia aplegar esforços per defensar i promoure la llengua catalana, tant en els usos municipals i oficials com en els de la societat en general o en els usos individuals que, com a persones individuals, podem fer en molts moments de la vida quotidiana.
La nostra acció a favor de la llengua catalana s’ha centrat, en primer lloc, a comprovar si el Reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Sabadell es complia del tot o no, atesos els incompliments observats. És obvi que l’Administració ha de complir per se els seus reglaments i, si no ho fa, la societat civil organitzada, com la TSLC, ho ha de denunciar i exigir que s’hi posi remei. Per això celebrem que les dues mocions sobre el català (la del febrer del 2022 i la del desembre del 2023) fossin aprovades per majoria absoluta pel Ple de l’Ajuntament. És obligació dels grups polítics municipals, doncs, fer-les complir; i la nostra, de fiscalitzar-ne el compliment. En segon lloc, també hem focalitzat la nostra acció en l’àmbit sanitari, en les activitats extraescolars, en l’atenció als clients als comerços i restaurants i en els usos individuals.
Precisament, en l’àmbit dels usos individuals també podem fer molt a favor del català, tant al carrer, com a la feina, com en la nostra activitat social. Un dels aspectes crucials és mantenir el català sempre i en tot lloc. Sabem que el costum de canviar al castellà està arrelat, un hàbit que costa de canviar, però també sabem que els hàbits es poden canviar, tal com ens demostren moltíssims casos de persones que han fet aquest pas de no canviar de llengua i fer el català realment útil, amb els consegüents avantatges que aquest fet comporta per a tothom.
En pròxims articles anirem parlant de la situació de la llengua catalana i, sobretot, mirarem de donar orientacions, consells i tècniques que ajudin els nostres lectors a fer servir sempre i en tot lloc la llengua catalana a partir d’aquell principi que diu que una llengua és viva —i per tant té futur— si es fa servir, si és útil.
