La mobilitat, en la primera plana informativa aquest dijous. El servei d’autobusos a Sabadell, sotmès a debat per part dels usuaris habituals.
La Victòria Muñiz té 83 anys i és veïna del barri de Gràcia, a tocar de la Zona Hermètica. Fa uns dies, va haver d’anar al CAP per una consulta mèdica i, en acabar, la van enviar al Sant Fèlix per fer unes proves. Per arribar-hi, va invertir gairebé mitja hora per fer el trajecte –amb una estona a peu–, pràcticament el mateix que trigaria fent tot el desplaçament caminant. Com ella, altres usuaris avisen que hi ha punts mal connectats i demanen repensar les línies.
Demanen repensar les línies d’autobusos a Sabadell: “Tot passa pel Centre”
L’Ajuntament de Sabadell ha desplaçat la parada del bus urbà de davant de l’escola Nostra Llar, al Centre, amb l’objectiu de reduir el risc per als infants. Després de la insistència de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) per repensar l’entorn escolar i fer-lo més segur, ara l’autobús farà parada al carrer de Calderón a la cruïlla amb el carrer de Vallès. Es tracta d’una artèria principal per a la mobilitat del centre de la ciutat i que no es pot tallar al trànsit del transport públic, tal com reclamaven inicialment les famílies.
17 h. Hora punta. Infants que han sortit de l’escola. Camions de grans dimensions que passen per l’avinguda d’Estrasburg. Sabadellencs que busquen sortida a Barcelona, al sud o al nord de la ciutat. Conductors que entren per Can Llong per arribar a Castellar del Vallès. “El caos circulatori està servit. Hi ha una gran quantitat de cotxes que passa cada dia pel nostre carrer”.
Trànsit dens a l’avinguda d’Estrasburg, amb més de 15.000 cotxes cada dia: “És un caos”
En política, no hi ha pitjor risc que prometre una data. El tram Viladecavalls-Olesa de la B-40 ha estat el paradigma de la dictadura del calendari: 17 anys, des que es van adjudicar els treballs, han estat necessaris per acabar una autovia de 6,1 quilòmetres. Una història de retards, promeses incomplertes i ensurts que ja s’ha acabat.
La cronologia de la B-40: una obra amb dues dècades de promeses incomplertes i retards
Plou i la terra està enfangada. Res nou. Botes de turmell i un paraigua ben gros; i cap impediment per continuar amb el dia a dia a Can Casamada, una explotació agrícola familiar a tocar de Castellar del Vallès, famosa per ser promotora de la denominació d’origen de la mongeta del Ganxet. Ramon Casamada, un pagès genuí, d’aquells que cada cinc minuts se li escapa un ‘collons’, és la 25a generació d’una família que persevera en el difícil ofici de treballar la terra –conjuntament amb els seus dos germans, el Jordi i el Joan–.
VÍDEO | Ramon Casamada, pagès: “Fem 60 hores i en dediquem un terç a la paperassa”
