Ningú posa en dubte que el Quart Cinturó (B-40) serà, des d’aquest divendres 16 de febrer, un abans i un després en les connexions entre el Baix Llobregat nord i el Vallès. No obstant això, des del territori hi ha una sensació compartida entre els alcaldes i el teixit econòmic: s’ha acabat un capítol llarg i enrevessat, el del Quart Cinturó, però falta “tancar el cercle” amb la ronda Nord de Sabadell i Terrassa. Sis quilòmetres de carretera pendents entre les dues capitals i Castellar del Vallès.
La B-40, encara en obres, fa unes setmanes / ALBERTO TALLÓN
El tram de la B-40 que s’inaugura (en blau) i la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, segons els traçats proposats (en groc) / D.S.
Més enllà de Barcelona, l’eix Martorell-Terrassa-Sabadell representa dues comarques de pes al conjunt del país. El Vallès Occidental i el Baix Llobregat aglutinen pràcticament 1,8 milions de persones, un 22,8% de la població de Catalunya. Són una cinquena part de l’economia, amb un valor afegit brut (VAB) de 52.000 milions d’euros (2022) i apleguen el 30% de la producció industrial. Sabadell, Terrassa i Sant Cugat s’ubiquen entre les ciutats amb més empreses i més PIB de Catalunya, en què també figuren municipis del Baix Llobregat (Idescat, INE).
La B-40 farà d’enllaç entre comarques, però en clau vallesana no està finalitzada: l’autovia ve del Baix Llobregat, travessa Terrassa pel nord i “acaba en una rotonda”, exposa l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart. “L’autovia ens farà de ronda i descongestionarà l’AP-7 i la carretera de Martorell”, celebra, però assegura que no estarà satisfet fins a veure la ronda Nord. “Va massa al ralentí. És urgent”, exposa. ERC i PSC van tancar un acord l’any passat sobre la infraestructura, que encara no s’ha traduït en fets. “Sembla que vulguin enredar abans de les eleccions al Parlament”, lamenta.
Tant l’Ajuntament de Terrassa com el de Sabadell ja han dit com volen que sigui el tram pendent. La carretera hauria de passar per sobre el camp de golf, continuar pel Parc Agrari, travessar el barri de Can Deu, fins a arribar a la carretera de Prats de Lluçanès i enllaçar amb Castellar.
El Govern de Terrassa aposta per construir quatre túnels i la resta en superfície, mentre que Sabadell vol que passi totalment soterrada per la ciutat, a uns 30 metres de fondària a l’altura de Can Deu. “Hem de fer la ronda garantint la màxima cura ambiental”, defensa l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, sobre una infraestructura que considera “imprescindible” per resoldre els problemes de trànsit per dins de Sabadell, on milers de veïns de Castellar travessen la Gran Via cada dia, oferir una solució a les congestions a l’avinguda d’Estrasburg i a altres vies de la ciutat. També ho veu clau per a la “competitivitat empresarial” de la ciutat i del Vallès.
Les oportunitats econòmiques
La sensació agredolça entre la B-40 i la ronda Nord és compartida entre les entitats econòmiques. La culminació de l’autovia entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls és una alenada després de més d’una dècada d’obres i continus retards. Entitats com Cecot, Cambra Sabadell i Ciesc destaquen avantatges com la descongestió de l’AP-7 i la reducció dels temps de trajecte per als treballadors i transportistes. La presidenta del Ciesc, Alícia Bosch, hi veu oportunitats en clau sostenible. Proposa aprofitar la B-40 per a nous serveis de transport públic: “El Govern de la Generalitat ha de crear noves línies d’autobús entre el Vallès i el Baix Llobregat. Per carretera passen cotxes i mercaderies, i també transport públic!”.
En termes empresarials, les entitats veuen la B-40 com un instrument per atraure inversions i alhora afavorir l’intercanvi comercial entre les dues comarques. La ronda Nord de Sabadell i Terrassa multiplicaria el potencial de l’autovia, segons el secretari general de Cecot, Oriol Alba. “L’impacte social i econòmic no serà complet fins que arribem a Sabadell”, defensa tot deixant clar que el Vallès “té dues capitals” on es poden desenvolupar “noves façanes econòmiques”.
El Quart Cinturó, encara en obres, fa unes setmanes a l’alçada de Viladecavalls / ALBERT SERRA
Alba centra el seu interès en la ronda Nord, que compta amb els suports dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar, i amb un ampli suport polític i institucional (Estat-Generalitat). Els insta a signar el conveni sobre la infraestructura i a resoldre els dubtes que hi ha sobre la ronda –el traçat, el calendari i el finançament, entre d’altres–. De moment, descarta recuperar el projecte de Quart Cinturó fins a Granollers. “Hem d’anar pas a pas, d’allò on hi ha un consens clar”.
El president de Cambra Sabadell, Ramon Alberich, no ho veu així i fa una aposta de màxims. “El tram fins a Terrassa ens farà veure la necessitat de tota la infraestructura fins a Granollers, passant per Sabadell”, assegura, i ho argumenta amb el fet que l’AP-7 estigui “col·lapsada diàriament” entre el Vallès Occidental i l’Oriental. Alberich recorda que un estudi recentment encarregat per la Cambra al think tank Ostrom apunta cap a un creixement econòmic del 4,2% del PIB a la comarca si es culmina tot el Quart Cinturó.
Sigui com sigui –només ronda o tot el Quart Cinturó– hi haurà suports i també una forta oposició. La Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) i partits com En Comú Podem i la CUP (la Crida, a Sabadell) mantenen el pols contra la infraestructura.
L’Ajuntament ensenya les cartes: proposa traçat per a la ronda Nord de Sabadell i Terrassa
