Entre ovelles, runes i drons, el llargmetratge rural i distòpic Historia de Pastores (2024) treu el cap a la complicada indústria del cinema. Produïda per la sabadellenca Maria Riera Peris, es va projectar a la secció Bright Future del prestigiós Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, dedicada al talent jove i emergent. L’estrena estatal serà al Festival de Màlaga. Està filmada en càmera analògica i amb actors no professionals.
Historias de Pastores ens trasllada a l’altiplà de Granada, en un futur molt pròxim, l’any 2027. Una estudiant i dos pastors es troben i connecten al voltant de la misteriosa història d’un cortijo que apareix i desapareix.
“Estic molt orgullosa perquè la pel·lícula ja forma part de l’espectador i hem vist que hi ha connectat. A partir d’aquí, fa il·lusió la ruta que hi ha per endavant, que voli i es comparteixi”, reflexiona Maria Riera Peris, fins fa poc estudiant de l’ESCAC especialitzada en direcció documental. “I alhora estic agraïda, perquè hem gaudit molt i hem estat molt acompanyades”, afegeix, tot fent referència a un projecte que ha estat tirat endavant “en família i amics, sense diners públics”. La sabadellenca ha produït la pel·lícula a través del seu segell personal, Películas Maria.
Maria Riera Peris al Festival de Rotterdam
El director és Jaime Puertas, amic des d’anys enrere i amb qui ja van col·laborar en el migmetratge Los Páramos (2019), projectat a festivals com el de Sevilla i el D’A Festival Cinema Barcelona. Originari de Puebla de Don Fadrique, Puertas va créixer escoltant històries de cortijos de la seva àvia i les veïnes, que a les nits d’estiu treien la cadira al carrer. Des de petit, doncs, l’acompanyava “com un encanteri l’imaginari d’aquestes construccions abandonades, fonamentals en la identitat del lloc”, diu el director.
En aquestes finques vinculades a les vastes zones de cultiu hi vivien els jornalers, els animals de treball i les famílies propietàries. Des dels anys 80, estan immerses en un procés de desaparició. El film, doncs, és una barreja de “document i fantasia, passat i futur, somni i resistència”, defineix Puertas.
“És una faula, una pel·lícula d’aventures”, matisa la cineasta, que creu que ha agradat perquè se’n valora l’originalitat.
