La majoria dels veïns de Sabadell tenen un espai verd significatiu a 10 minuts caminant com a màxim. Però hi ha algunes zones que no, sobretot al barri del Centre i als eixamples, entre la Gran Via i el passeig d’Espronceda, si bé els extrems d’aquests àmbits són, respectivament, més propers altres zones verdes tal com es pot veure al mapa d’intensitat de la proximitat a les zones verdes de la següent pàgina. La 4a tinenta d’alcaldessa, responsable de l’Àrea d’Espai Urbà, Mar Molina, explica que “si considerem una distància a menys de 10 minuts a peu, gairebé la totalitat del teixit urbanitzat de Sabadell té un espai verd significatiu a l’abast”. I afegeix que els districtes que tenen menys zones verdes, el 2 (Creu Alta i Can Puiggener) i el 7 (Torre-romeu, Poblenou, Raval d’Amàlia i Can Roqueta), “tenen la sort d’estar just al costat del riu Ripoll”, una zona que el Govern vol impulsar “per aconseguir que Sabadell deixi d’estar d’esquena al riu”.
El Pla director d’espais verds 2023–2033 aprovat per l’Ajuntament l’abril passat explica per què a la ciutat es produeix una diferència notable a simple vista sobre la distribució de les superfícies dels espais verds per districtes. Això, sense comptar el rodal i el riu Ripoll. El districte 4, que inclou els barris de la Concòrdia, Can Llong i Can Rull, té gairebé el triple d’espais verds que la resta ja que disposen del 27% del total dels espais verds de la ciutat. El pla director explica que aquesta diferència es deu “en bona manera al fet que en aquest districte hi trobem desenvolupaments urbans més recents, amb una planificació del verd més generosa”. I és que aquest districte acull la majoria de grans parcs d’escala municipal, com el parc Catalunya, el parc d’Odessa, el parc de la Romeua i el bosc de la Concòrdia. I s’hi haurà d’incloure el parc de les Aigües, que encara la recta final després d’anys d’obres i incorporarà 61.171 metres quadrats de zona verda. L’Ajuntament preveu inaugurar-lo durant aquest any, sense més concreció. Des que es va començar a construir fa uns sis anys haurà costat uns 5,5 milions d’euros. Està situat a l’avinguda d’Estrasburg, entre la ronda d’Europa i el carrer de Sarajevo.
Els veïns més mal parats en aquest sentit són els del districte 2, que inclou els barris de la Creu Alta i Can Puiggener. En aquest districte és en el que hi ha menys espais verds (un 7% de tots els que hi ha a la ciutat), mentre que al districte 7, de Torre-romeu, Poblenou, Can Roqueta i Raval d’Amàlia, representen el 10% del total. Al districte 1 (Centre, Hostafrancs, Covadonga, Nostra Llar, Sol i Padrís i Avinguda – Eiample) n’hi ha el 12%, el mateix percentatge que al districte 6 (la Creu de Barberà, les Termes, Espronceda, Campoamor i Sant Pau de Riu-sec). En percentatge de superfície verda, segueixen per la part alta del rànquing els barris del districte 3, amb un 17% de tots els espais verds de la ciutat. Són els barris de Ca n’Oriac, Torreguitart, Torrent del Capellà, la Plana del Pintor, Sant Julià, la Roureda i Can Deu. I, en aquest cas, aquest any s’hi podrien sumar milers de metres quadrats (76.000) si s’inaugura el parc del Nord. El districte 5 (Gràcia, Can Feu, els Merinals, Can Gambús, la Serra d’en Camaró) tenen un 14% de les zones verdes, amb predomini del parc de Can Gambús.
Mar Molina remarca que de 2019 a 2023 es van plantar 4.300 arbres a tota la ciutat, i es preveu arribar al 2027 havent-ne plantat 6.800 més, un total d’11.100 arbres que es preveu que absorbeixin unes 20 tones de CO2 anuals. A part d’això, remarca que el Govern contempla altres accions per incrementar el verd urbà com plantar arbres a rotondes, a part d’altres places i vies; “apuntem al verd com a refugi, no per estètica”, i s’aposta per espècies resilients de baix consum d’aigua a causa de la sequera.
Mirtha Pavón Herrera: “Espais verds no n’hi ha gaires, n’hi hauria d’haver més”
“Verd no n’hi ha gaire”, coincideix la veina de la Creu Mirtha Pavón Herrera. Des d’aquest barri, explica, els veïns que volen passejar o descansar en un parc acostumen a desplaçar-se fins al parc Central del Vallès, entre Sabadell i Barberà, situat a uns 15 minuts caminant (poc més d’un quilòmetre).
La sabadellenca desitja que hi hagi més zones verdes a tots els barris, i que incloguin espais de joc per als infants, de diferents edats. I sobretot, que si hi ha més places “estiguin netes” i no sigui habitual trobar-hi defecacions de gossos.
Luis García Fernández: “Hi hauria d’haver més zones verdes”
“Zones verdes no n’hi ha”, opina Luis García Fernández. Segons elll, almenys a la zona on viu, a la Creu de Barberà, “tot està ple de ciment i hi h amolts edificis”. “Hi hauria d’haver més zones verdes”, diu, sobretot pensant en els infants. “Espai perquè puguin jugar”, afegeix. I que tinguin zones d’obra, sobretot pensant en l’estiu.
Aquesta opinió, però, no la té només amb el seu barri sinó amb el conjunt de la ciutat, en la qual creu que falten zones verdes generoses, “a part del parc de Can Gambús i el parc Catalunya”, puntualitza.
Manuela Rosado: “Estem contents, aquí tenim de tot”
La sabadellenca Manuela Rosado es mostra més conformada amb la situació dels espais verds al barri de la Creu de Barberà i el seu entorn. Ella opina que “estem contents, aquí tenim de tot”, i ni la sequera li treu la il·lusió de veure com es mantenen les plantes de la plaça Comtal, que esperen la primavera per mostrar-se esplendoroses.
A més, està contenta perquè recentment l’Ajuntament ha plantat alguns arbres en aquesta plaça, on també hi ha una zona de jocs infantils que s’omple a l’hora de sortida de les escoles que hi ha en aquesta zona.
