[Joan Reixach, emprenedor]
No és fàcil poder esmorzar i riure a Sabadell amb algú que hagi tocat al Cavern Club de Liverpool, on ho feien els Beatles, i que també hagi cantat, tocat i enregistrat amb alguns dels més grans als estudis Abbey Road de Londres, i jo a vegades tinc la sort de fer-ho. Parlo d’en Xavi Vidal, un cantant, músic, líder del grup La Gran Aventura i productor ocasional.
Un veterà del rock. El seu primer concert el va realitzar de ben jove a l’escola Sant Nicolau l’any 1979, va actuar al famós festival de música Eufonia del túnel de la Gran Via dels vuitanta i ha cantat en un Sant Jordi de Barcelona ple a vessar en diferents ocasions. Ha fet bolos per Europa i els Estats Units i com a productor ha creat música publicitària per a empreses d’automòbils i electrodomèstics d’arreu.
En Vidal ara és un músic madur, una persona formada, coneixedor dels clàssics i bon conversador de multitud de temes. En aquesta etapa de la seva carrera, fa una música adulta, treballada i amb una posada en escena cuidada i contundent.
Jo li explicava que feia pocs dies havia vist un vídeo d’un concert d’estudi dels Tears for Fears, un grup britànic de la new wave dels vuitanta que tenien lletres polítiques, i que m’havia sorprès la qualitat, sonaven com sempre, però millor, i ell em va respondre que això de la música és com aquell pintor veterà que amb els anys millora el seu traç i aconsegueix així potenciar la seva obra.
En Carles Sabaté, famós membre dels Sau que ens va deixar ara fa 25 anys, un dia li va dir al Xavi: “Has tirat pel rock i ho hauries hagut de fer pel pop”. Ho deia perquè creia que la seva atractiva veu i imatge encaixava millor en aquest estil. Hi ha la teoria que el rock i especialment les seves variants més dures són un producte més dirigit a un mercat masculí i el pop, en canvi, arriba a tothom de forma més directa i, per tant, on és més fàcil poder assolir èxits al mainstream (corrent majoritari) del consum. Però en Xavi crea per a un mercat reduït des de fa molts anys, allunyat de la música fàcil per arribar a les grans masses.
També vam estar parlant dels enlluernadors anys noranta, per la seva música i les seves tendències globals i molt especialment pel que van suposar aquells anys per a la música de la ciutat. Ell em mencionava el concepte de la Manchester of Catalonia, en aquest cas per a la indústria musical, i que va definir Sabadell com un gran centre creatiu. A principis d’aquella dècada, va sortir molta gent i molt bona. Albert Pla, Sergio Dalma, Bars, BB sin sed, Tancat per Defunció, La Madam i, com no pot ser d’una altra manera, La Gran Aventura en serien alguns exemples. Tinc entès que fins i tot TV3 va venir a fer un especial de tot el moviment musical del pop i el rock de la ciutat.
En Xavi aviat presentarà el seu catorzè disc, aquesta vegada en solitari, i aprofito per donar l’exclusiva que aquest àlbum s’anomenarà Vida Salvatge i que comptarà amb un excel·lent conjunt de músics, als habituals baixos, guitarres i bateria hi haurà també secció de vent i piano. Serà un disc creat a Sabadell, ciutat que ell considera perfecta per crear i on els seus concerts sempre omplen.
Fa uns dies, en Mick Jagger en resposta a una pregunta d’un periodista contestava que les bones veus ho fan a musicals o orquestres i que els altres, imagino que com ell mateix, tiren de personalitat per fer rock, doncs amb en Vidal passa això.
Trobareu la seva música a Spotify i Youtube cercant Xavi Vidal, XVB Xavi Vidal i Berni Mora, La Gran Aventura.
