[Josep Mercadé, periodista]
L’espectacle inaugural de la capitalitat de la cultura catalana 2024 ha estat d’un èxit incontestable. Tant pel públic assistent a la vetllada de dissabte com pel programa ofert. S’ha posat de manifest que Sabadell pot ser una icona cultural del país i que sabem fer les coses bé. Ha estat un macroespectacle amb ganes de projecció exterior. I aquest és un comú denominador de les ciutats que cada any ostenten el títol de Capital de la Cultura Catalana.
De fet, és una forma de millorar l’autoestima de la gent, ja que quan parlem de cultura no sempre deixa tothom satisfet. Crec que ha de ser així. El mateix concepte de cultura ens aboca a la diversitat i a la confrontació d’idees. És aquí on podem aconseguir la implicació de la major part de la població. Aquest dissabte vam veure vist la capacitat de fer un esdeveniment de masses amb una gran resposta dels sabadellencs.
Al llarg d’aquest any de cultura en majúscules podrem assistir a una programació farcida de propostes interessants, però una flor no fa estiu. No podem cremar tots els cartutxos en aquests dotze mesos amb la pretensió que el nom de Sabadell pugui sonar més enllà del nostre terme municipal i viure de la renda acumulada. Assolir projecció exterior és el que pretenen totes les ciutats i pobles, però no podem oblidar tot el nostre teixit cultural per minoritari que sigui.
És cert que el nom de Sabadell sempre sona. Només cal mirar personatges de la ciutat que per la seva projecció pública en els àmbits relacionats amb la cultura els podem considerar mediàtics. Però davant l’eufòria que pot comportar el fet de la capitalitat cultural, cal tenir present la petita cultura. Aquella que com una formigueta s’obre pas amb grans dificultats i que cal tenir-la present.
Per tant, no ens podem deixar endur per les activitats macro amb les quals podem obtenir un gran ressò mediàtic momentani. Aquestes no han d’excloure les altres que potser no aconseguiran tant de soroll, però que, en canvi, mantenen una dignitat considerable.
Ja hem vist que a la programació d’activitats n’hi ha moltes que han quedat fora. El pressupost no dona per a tot. Malgrat això, no podem oblidar-nos de propostes culturals que poden ser més minoritàries però que, potser, tenen més durada en el temps. I és que el món de la micro cultura també pot ajudar el fet que el nom de Sabadell soni més enllà de la Capitalitat de la Cultura 2024.
