“Aprenc moltes coses de la persona que em fa de mentor”, diu Eidan López (14 anys), estudiant de l’institut Arraona. “Creu-me que nosaltres també aprenem moltes coses de vosaltres”, li respon Antonio Navazo (23 anys), el seu mentor, que estudia integració social. Aquest curs, comparteixen diverses hores plegats, fora de les hores lectives de boli i llibreta. Fa uns dies, per exemple, van fer una sortida al museu del Barça. O a principi de curs, van fer una volta pel barri on viu l’Eidan; l’Antonio fins i tot va poder conèixer la família del seu mentorat. “Vaig destinar el primer dia que ens vèiem a entendre com era l’entorn i el dia a dia de l’Eidan”, explica el futur tècnic d’integració social.
Eidan López, mentorat: “Estic molt satisfet perquè vaig a llocs o no podria haver anat. També pel fet d’aprendre. El mentor t’explica coses i tu li expliques coses a ell. A més, és una forma de no avorrir-te quan ets a casa. I així no estic amb el mòbil o la televisió. Aprendre i passar-ho bé, bàsicament.”
Malak Taghi, mentorada: “La mentora és molt bona noia. El projecte m’agrada. He après molt de l’altra persona; i ella ha après de mi, també. He tingut l’oportunitat de conèixer una persona més gran, que té més experiència, però que al mateix temps em pot entendre en moltes coses. És una noia, ens entenem molt bé i puc explicar-li les inquietuds.”
Ells són una de les 25 parelles que configuren el programa de Mentoria Social Juvenil que impulsa l’Ajuntament de Sabadell amb l’execució tècnica de l’entitat Camins Fundació. La iniciativa, que fa set anys que es desplega a la ciutat, treballa per proporcionar més oportunitats educatives als estudiants de secundària i afavorir que continuïn estudiant després de finalitzar els estudis obligatoris. Per això, es basa en la metodologia d’acompanyament social, on estudiants universitaris o de cicles de grau superior actuen com a mentors d’alumnat de primer a quart d’ESO.
Antonio Navazo, mentor: “Ell pot anar a llocs gràcies a mi, però ell també em porta a llocs a mi sense saber-ho. La cosa és que el projecte és doblament positiu. Normalment, ens veiem unes hores durant el cap de setmana. Vaig aprofitar la primera sessió per conèixer el barri on viu l’Eidan, la seva família i entendre l’entorn on viu i el seu dia a dia.”
Lluís rosal, mentor: “He estat dos anys participant en aquesta mentoria i aquest any, per temps, no he pogut seguir. Sí que és veritat que veure l’evolució que el mentorat va fent al teu costat és molt maco. I per això encoratjo a participar-hi. El vincle que es crea és molt gratificant, tant pel mentor com pel mentorat. Aprenen moltíssimes coses l’un de l’altre”
“És quasi com aquella relació de germà gran i germà petit”, apunta Lluís Rosal, que va exercir de mentor les edicions 2021 i 2022. “Veus que la persona que t’acompanya és una persona amb més experiència que tu i et sent recolzada”, diu Malak Taghi (13 anys), estudiant de l’institut Jonqueres, que afegeix que “en el meu cas la mentora és una noia, ens entenem molt bé i puc compartir amb ella problemes o angoixes”.
Al llarg del programa, mentors i mentorats comparteixen temps per realitzar diferents activitats culturals, esportives o de lleure, tot establint una relació de suport i acompanyament en un moment vital tan important com és l’adolescència. L’objectiu és proporcionar oportunitats a nivell acadèmic i social i, a partir dels vincles que s’hi estableixen, contribuir a l’aprenentatge de valors per part de tots els participants, que viuen contextos socials i culturals diversos. “Tots i totes hem estat joves i hem viscut aquell moment quan fem més cas al nostre grup d’iguals que a la família”, explica Laura Pineda, regidora d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell. En aquest sentit, accentua la importància de “crear aquest espai per comunicar inquietuds o dificultats, gaudir d’experiències acompanyats o recuperar l’interès pels estudis”, afegeix Pineda.
Sara Ballester, tècnica de mentoria de Camins Fundació: “És molt gratificant. Ens coordinem totes i veus com l’encaix, setmana per setmana, funciona. Fem també una tasca de seguiment i pel mig també impartim formacions, per exemple, en interculturalitat o tallers de perspectiva de gènere.”
Maite Garsot, tècnica municipal del programa: “És un programa que encara la setena edició. Vam començar a l’institut Jonqueres i es va incorporar després als instituts Arraona i Agustí Serra. Ara, estem fent cerca de mentors i mentores. Cada any ens costa una mica més trobar-ne.”
Les persones mentores i els joves alumnes de l’ESO compten amb el suport, orientació i seguiment de l’equip tècnic municipal i de Camins Fundació, que treballen ja des d’abans de formar les parelles per garantir que les relacions siguin al màxim de fructíferes. “Fem cerques, entrevistes i un procés de selecció per fer els emparellaments tan acurats com sigui possible en funció dels perfils o els interessos de cada mentor i mentorat”, detalla Sara Ballester, tècnica de Mentoria de Camins Fundació. “I després fem una festa d’inici on cada estudiant coneix el seu mentor”, afegeix Maite Garsot, tècnica municipal del programa.
Sílvia Moraleda, TIS ins. Jonqueres: “Veiem com alumnes que estaven a l’institut surten motivats per seguir estudiant. Per exemple, en un dels casos, una mentora feia un doble grau i ara la mentorada està fent un doble grau. Tot això es dona amb l’acompanyament emocional que es fa durant els cursos.”
Susana Valverde, TIS Ins. Arraona: “El de la pandèmia va ser el nostre primer any a l’institut Arraona amb aquest projecte i la veritat és que, tot i que ens va enganxar descol·locats, vam realitzar la mentoria amb videotrucades i va anar molt bé. Va ser la manera de mantenir el programa viu, malgrat les dificultats.”
I encara hi actuen més cares. Des dels centres educatius, les Tècniques d’Integració Social (TIS) vetllen, també, pel bon desenvolupament del programa mitjançant l’acompanyament i el seguiment dels joves participants durant la jornada escolar i realitzen la interlocució amb les famílies. Sílvia Moraleda, des de l’institut Jonqueres, i Susana Valverde, des de l’institut Arraona, també formen part d’aquest engranatge. Per exemple, a l’hora d’identificar els alumnes que podrien encaixar millor amb el programa o d’avaluar quinzenalment l’evolució de les mentories. “Vam començar només amb els alumnes de 4t d’ESO, però després vam portar-ho també a altres nivells i vam detectar que la rebuda dels estudiants més petits era igualment molt bona”, assevera Moraleda.
A la cerca de més mentors
El programa, que enguany es desenvolupa als instituts Jonqueres, Arraona i Agustí Serra i Fontanet, manté obert el procés de selecció de persones mentores. L’Ajuntament i Camins Fundació recorden que encara hi ha lloc per a deu parelles més de mentoria, de les 25 que ja hi ha establertes i ja estan en funcionament. De fet, des que va arrencar el programa Sabadell ha format prop de 150 parelles mentor-mentorat. Per tal d’afavorir el coneixement i participació en la Mentoria Social Juvenil entre els potencials mentors, es porten a terme xerrades de difusió i presentació del programa a diferents universitats i instituts que imparteixen cicles de grau superior, tant de Sabadell com de poblacions properes. A partir d’aquí, les persones interessades a participar-hi passen un procés de selecció, així com una petita formació inicial.
Un de cada quatre joves sabadellencs deixa d’estudiar abans de batxillerat
