[Arnau Bonada, economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC]
Com a preàmbul, m’agradaria agrair al bon amic Leo Torrecilla la seva rèplica al meu darrer article. Sempre és enriquidor que hi hagi diversitat d’opinions. Amb ell precisament vam coincidir a la conferència de Josep Oliu a la Cambra de Comerç de Sabadell sobre les perspectives econòmiques del 2024. Oliu es va mostrar força optimista pel que fa a l’evolució de les principals magnituds macroeconòmiques. En especial, em va agradar molt un consell que va regalar als assistents: “No esperem que acabi la incertesa per prendre decisions empresarials”.
Vaig sortir de l’acte amb una energia retrobada. Escoltar un missatge il·lusionant, avalat amb dades sòlides, és la millor eina per superar aquesta espècie de desànim generalitzat del qual som captius. No vull negar una realitat complexa: a la darrera Enquesta de Clima i Confiança Empresarial de la demarcació, per exemple, les expectatives de la marxa del negoci per al 2024 han caigut; a l’enquesta de conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya es vaticina que la sequera impactarà molt negativament en el creixement de l’exercici; Lituània, Estònia i Eslovènia ja han avançat en PIB per càpita l’Estat espanyol; i, al darrer informe de l’Idescat, un 46,5% de llars tenen dificultats per arribar a finals de mes i un 20% no es poden permetre mantenir l’habitatge a temperatura adequada.
Amb tot, i malgrat les dificultats, jo m’enfilo al carro del Sr. Oliu. Els empresaris i emprenedors no ens podem permetre el luxe de l’ensopiment. Perquè ningú ens traurà les castanyes del foc. Si no empenyem nosaltres, qui ho farà?
Amb els clients del despatx, quan els veig decaiguts, fem l’exercici de classificar els seus maldecaps en una matriu. En l’eix vertical, els demano de dividir els problemes responent a la pregunta “hi puc fer res?” i en l’horitzontal a la pregunta “m’afecta”?. Quan tenim totes les qüestions classificades sobre un full de paper, els recomano que esmercin els seus esforços a gestionar només aquelles qüestions que els afecten i sobre les quals tenen capacitat d’incidència. La resta és perdre temps.
Els darrers anys ens han ensenyat que, empresarialment, hem de centrar-nos a administrar el present. Tot és tan volàtil que les desviacions són la norma. En temps incerts, focus en l’acció.
