La ciència ens adverteix que els nens que creixen sense aprendre a tolerar la frustració, sobreprotegits, un dia seran adults amb més possibilitats de patir ansietat i depressió. I la literatura ens pot servir d’aliada per evitar-ho, amb llibres juvenils com La Teresa se’n va a la Lluna (Estrella Polar), de l’escriptora i filòsofa Montse Barderi i amb il·lustracions del pintor Ramiro Fernàndez Saus.
“Sèneca deia que, si no et poses a prova amb dificultats, mai sabràs de què ets capaç. Aprendre a gestionar la frustració t’aporta resiliència davant dels cops atzarosos de la vida. T’ensenya a viure, a afrontar entrebancs sense desanimar-te, amb força i constància”, expressa Barderi, que automàticament afegeix: “Quanta tolerància a la frustració has hagut de tenir per ser un bon pintor, Ramiro?”. I assegut al seu costat a la Llar del Llibre, Fernàndez Saus li continua el fil de la reflexió: “I tu per escriure llibres? I ell per escriure articles? La frustració és inherent a la vida, s’ha d’aprendre a gestionar des de petits. Quan començo un quadre, sé que en algun moment en tindré”.
S’admiren professionalment i s’estimen personalment. “Així és com surten bé les coses”, coincideixen. Parlant de gestionar frustracions, un dia abans que la novel·la arribi a les llibreries encara no han pogut veure’n cap exemplar físic per culpa d’un problema de distribució. S’ho prenen amb humor.
La Teresa vol viatjar a la Lluna construint un coet al jardí de casa. Però amb la il·lusió, com sovint passa a la vida, no n’hi haurà prou per fer realitat el seu desig, almenys com ella vol. La Teresa tampoc troba el seu lloc a l’institut i creu que vestint unes Adidas Yeezy encaixarà millor. O estant al dia sobre Stranger Things. Es debatrà sobre si utilitzar la força física per defensar-se a classe. A casa, hi haurà moments en què sentirà la mare com li diu que es troba a “l’edat de la poca-solta”. I hi ha el Pol, que li agrada força i amb qui descobreix El tonteo, de The Tyets i la Mushkaa, tot i que no l’acaba de valorar com ella mereix.
“Tot està pensat. És una novel·la de maduració personal i de no fer nens hiperprotegits, de créixer, de la ingenuïtat de la infantesa i de la vergonya de l’adolescència, de revisar el que desitgem, de ser bona persona i de trobar una colla d’amics bons. I hi ha dolor, perquè créixer fa mal. Però no és dogmàtica, permet debatre molt”, afirma Barderi.
L’editorial ha catalogat La Teresa se’n va a la Lluna per a infants d’entre 9 i 12 anys i l’ha recomanat a escoles i instituts com a lectura pedagògica.
Tot i això, Barderi no el va escriure pensant en cap edat en concret. L’hi dona la raó Fernàndez Saus, que ha il·lustrat una portada preciosa i cada capítol amb el seu característic estil. A més, dos dels personatges del llibre, les conselleres Gaia i Lluna, fan pensar en els gossos inseparables que l’acompanyen. “Jo me l’he llegit com El Petit Príncep. Sembla infantil, però és molt filosòfic”, diu. I Barderi respon: “És que els nens són els grans filòsofs. Ningú es fa tantes preguntes”.
I la conversa entre tots dos flueix, amb la lleugeresa de l’alegria. I els passa el mateix que a la Teresa, que té premi per gestionar bé la frustració. Sense esperar-s’ho gens, esclaten d’emoció quan per fi arriba el Joan de la Llar del Llibre amb els primers exemplars de la novel·la.
Els dos autors presentaran ‘La Teresa se’n va a la Lluna’ el 12 de març a les 19h, juntament amb la Cap de Cultura de l’Ajuntament, Jordina Puntí, i Patrizia Campana, directora de literatura infantil i juvenil d’edicions 62.
