Estaran desperts la mitjanit de diumenge per seguir la cerimònia dels premis de cinema més importants del món, els Oscars. Entre les nominacions tenen les seves preferències, els films que més els han fascinat, commogut i qui sap si canviat la vida. Perquè aquest és un dels poders de la gran pantalla. Ens les revelen, fins i tot es mulla la muntadora Teresa Font, que per la seva trajectòria brillant és membre de l’Acadèmia de Hollywood. És a dir, ha votat en els premis.
Pep Ambròs
Actor
Anatomy of the fall i The zone of interest
“Recomano tant Anatomy of the fall com The zone of interest, perquè a part de ser dues pel·lícules extraordinàries, són la prova de l’estat de salut de la indústria de cinema europea, on s’està fent cinema de culte brutal i que no té res a envejar a les crispetes de Hollywood”.
Miquel Gratacós
Gerent dels Cinemes Imperial i Eix Macià
Oppenheimer
“La que més m’ha agradat i crec que guanyarà és Oppenheimer. Per la història, pel director i, sobretot, l’actor Cillian Murphy. Són uns Oscars que segueixen una mica la línia dels últims anys, volent ser inclusius, variats i que no deixin a ningú fora de la mirada dels espectadors”.
Joana Vilapuig
Actriu
Anatomy of a fall
“Em sembla que és espectacular, tant a nivell de trama com de guió Els personatges són brutals, especialment ella. I els actors ho fan increïblement bé, tots. Em sembla clarament la guanyadora dels Oscars”.
Fèlix Colomer
Documentalista
La memòria infinita
“És un documental sobre una antiga estrella de la televisió xilena que pateix alzheimer i de com el cuida la dona, que havia estat ministra de Cultura. El matrimoni, que és una celebritat al país, es veu en els seus moments de més debilitat. És increïble com el documental arriba a posar-se a dins la història, des d’una intimitat brutal, i com ha estat de generosa ella per permetre-ho. És de la directora Maite Alberdi, la persona de qui més documentals he vist mai i qui més m’atrapa. És un tros de pel·lícula, i encara té més mèrit per ser nominada perquè no és americana”.
Teresa Font
Muntadora cinematogràfica, guanyadora de dos premis Goya i membre de l’Acadèmia de Hollywood
Imatge d’arxiu de Teresa Font / CEDIDA
Anatomy of a fall
“Em sembla una pel·lícula extraordinària, molt complexa, un thriller psicològic amb un guió magnífic, molt ben construït, i amb una posada en escena brillant. És una història tensa, pertorbadora, en què a mesura que avança la trama se’ns plantegen dilemes ètics i morals amb una subtil ambigüitat a la manera d’Alfred Hitchcok, que a mi m’agrada moltíssim”.
“Destacaria l’extraordinària interpretació de Sandra Hüller, a qui tant de bo li donin l’Oscar, i de Milo-Machado Graner, un personatge que esdevé decisiu. I sent jo muntadora, voldria destacar el seu muntatge, molt precís, molt exacte. És una peça d’orfebreria essencial a l’hora d’accentuar la informació que se’ns dona a cada moment. És una mena de trencaclosques, especialment a l’escena del judici”.
Past Lives
“M’ha agradat moltíssim. Sembla mentida que sigui la primera pel·lícula de la directora i guionista Celine Song, amb un guió fins a cert punt autobiogràfic, sembla ser. És una obra mestra, una de les grans sorpreses cinematogràfiques de l’any”.
“És una història dolorosa, commovedora, tendra, delicada i, en certs moments, devastadora. Ens parla del pas del temps i d’uns vincles indestructibles de la infantesa en què molts ens podem reconèixer. I és original el concepte de l’in-yun, la manera que té l’univers de fer que dues persones que han tingut una relació en vides anteriors es tornin a trobar i a reconnectar.
“És una història filosòfica i reflexiva sobre el pas del temps i de com ens afecten les decisions que prenem al llarg de la vida. Té un temps narratiu fantàstic, amb una influència important d’un muntatge precís i amb grans interpretacions que aconsegueixen que molta de l’empatia i l’emoció que sentim ens arribi, no amb el diàleg, sinó amb les mirades i els silencis dels protagonistes, amb emocions contingudes puntuades per una música excel·lent”.
La sociedad de la nieve
“Encara que sigui una història coneguda, val la pena veure-la, perquè la mirada de Bayona sobre la tragèdia dels Andes és molt visceral. Des que va llegir el llibre de Pablo Vierci, un dels supervivents, l’hi va afectar moltíssim i va voler fer la pel·lícula. Però la volia fer d’una determinada manera, amb actors desconeguts i parlada en espanyol, perquè fos més de veritat, tot i que si l’hagués rodat en anglès hauria tingut finançament molt abans. I encara que va trigar 10 anys, l’ha fet com volia”.
“La paraula societat té un significat molt important. Explica per què van sobreviure, amb una capacitat de superació sobrenatural i mirant la mort de cara. La generositat els va dur a la comunió, a formar part d’un tot. Els que morien viurien en els que sobrevisquessin. Ja sabem que Bayona és un geni en escenes d’acció, i només per les escenes de l’accident i l’allau ja val la pena veure la pel·lícula. Han estat mesos i mesos de feina per fer el millor muntatge possible, amb una gran capacitat de treball de muntadors, la generositat d’actors que van perdre molts quilos i van passar fred, i el talent i la tenacitat de Bayona”.
Edu Gil
Periodista especialitzat en cinema
American Fiction
“És l’única pel·lícula dels Oscars que no s’ha estrenat a sales espanyoles, tot i que es pot veure a Amazon Prime. És una sàtira que parla sobre els tòpics i els clixés sobre la literatura i el racisme a la comunitat afroamericana. Està disfressada de drama familiar, però té moments d’humor negre. Fa riure, plorar, pensar i reflexionar sobre els estereotips. I només pels actors ja val la pena veure-la”.
Esteve Badia
Director del Cine Club Sabadell
Esteve Badia, president Cineclub Sabadell / LLUÍS FRANCO
Anatomy of a Fall
“És molt original, amb un guió molt bo i constants girs. Com en alguna pel·lícula clàssica, la tensió és gradual, mentre augmenten els colors, fins a alguns moments en què és insuportable. És una anatomia dels clars i obscurs de l’ésser humà, amb una actriu, amb una Sandra Hüller que fa que la pel·lícula guanyi molt”.
