Decepció. La derrota per la mínima de Gràcia contra el Sant Cugat (24-25) en l’enfrontament que es presentava amb l’etiqueta de decisiu, deixa el conjunt gracienc gairebé sense opcions de classificar-se per a les fases d’ascens. Tot i que encara queden sis jornades per disputar, superar el desavantatge de 4 punts (en realitat 5 per l’average també desfavorable) té aspecte de missió impossible per al Gràcia, ja que ho hauria de guanyar pràcticament tot i esperar que el Sant Cugat punxés en tres ocasions.
El partit va complir les expectatives. Pavelló ple i emocions fortes fins a la fi. Des del seu inici va tenir regust de final. No va ser un enfrontament especialment brillant en el joc, però ho va compensar amb la intensitat i la intriga pel seu desenllaç, que arribà fruit del llançament de 7 metres cuinat i transformat per Jordi Sancho a mig minut de l’acabament. L’exgracienc va tornar a ser el botxí amb 10 gols.
Els dos entrenadors, Pere Ayats i Dani Ariño, van optar en moltes fases per atacs de 7 jugadors i porteria buida. Aquest plantejament en certa manera va anar en detriment de l’espectacle, d’un joc més alegre, a canvi d’assegurar les possessions fins a guanyar la superioritat numèrica contra els defensors. No va ser empresa fàcil per la bona feina en les respectives línies defensives i porteries. Essent dos dels equips més golejadors del grup, que quedessin allunyats de la trentena de gols fa creure que, en les possessions, es volia ser més cerebral que impulsiu.
De l’eufòria al desencís
El marcador definitiu és el millor exemple de la igualtat que hi va haver en el terreny de joc i de les alternatives en el marcador. Podia haver guanyat l’un o l’altre. El Gràcia, però, en va deixar escapar l’oportunitat. Havia arribat al descans dos gols per sobre (13-11) i a la represa engrandí el marge fins als 5 de diferència amb el parcial 3-0 (16-11). Fins i tot va gaudir de tres magnífiques ocasions per trencar, possiblement, el partit i somiar per igualar o superar l’average particular (-7).
A partir del minut 10, encara amb bona renda per als graciencs (19-14) la situació va començar a canviar. De la mà d’un esplèndid Jordi Sancho, el Sant Cugat va iniciar la remuntada, en part facilitada per l’exclusió de Jordi Sala. Amb un parcial d’1-6, el partit començava de zero (20-20).
En el tram més emocionant es van succeir els empats fins al 24-24 i entremig dues decisions arbitrals, en accions semblants, protestades pels verd-i-blancs. En la primera, no es va assenyalar res en l’acció que tenia tota la pinta de ser sancionada amb 7 metres a favor. En la segona, en canvi, sí que hi va haver 7 metres en contra. I ja en el darrer atac del Sant Cugat, la desesperació. Incursió de Sancho sense perill aparent de la qual en va treure petroli per la fatídica defensa interior. Petits detalls de greus conseqüències. Una derrota cruel que va deixar imatges de frustració en els jugadors graciencs.
El femení guanya… amb suspens
La visita del cuer, H. Gavà, semblava una bona oportunitat per gaudir d’una plàcida victòria gracienca, però l’equip de Carol Carmona continua amb la seva irregularitat i no va ser així. De fet, va haver de patir i remuntar després que les gavanenques s’avancessin en el marcador amb un sorprenent 3-7 en el primer tram del partit. Un parcial de 5-1 va permetre arribar al descans a només un gol (15-16).
La situació es va normalitzar a la segona part, en bona part gràcies a l’encert d’Irene Garcia, autora de 9 gols, superant aquesta vegada a Janna Sobrepera (8). A partir del 22-20, l’OAR va dominar amb més autoritat encara que el 34-26 final és una mica enganyós, fruit d’un parcial de 5-1 en els últims minuts, quan el Gavà, molt cansat, va llençar la tovallola.
L’equip verd-i-blanc manté la segona posició, en lluita amb St. Joan Despí i La Roca. Ara venen tres duels decisius, dos dels quals a fora: la pròxima jornada a Alacant davant l’Horneo i el següent cap de setmana, sessió doble: a la pista del Levante -en el duel ajornat per l’incendi de València- i a casa davant el Benidorm.
FOTOS: LLUÍS FRANCO
