La sabadellenca Sílvia Carbonell és directora i gerent del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa des de 2016. Però fa 30 anys que hi treballa, primer com a conservadora i després com a cap de l’àrea tècnica. És inevitable deduir que una part important del que és avui dia l’equipament és resultat de la seva dedicació i de la de l’equip que l’acompanya. Parlem arrel de la inauguració de exposició fotogràfica L’ull de l’agulla, de Manuel Outumuro
Què té la mirada d’Outumuro que ens captivi d’aquesta manera?
Busca una perfecció increïble des de la composició i des d’un moviment que és estàtic. Ho té tot en compte, tot el que envolta la imatge, tots els detalls, té tota l’escena pensada. És un fotògraf reconegut a nivell internacional amb coneixement com a dissenyador i historiador de l’art. Ha marcat un segell, les seves fotografies són fàcils de distingir.
Quina feinada, escollir una mostra d’entre 30 anys!
Doncs, sí! El seu arxiu és immens. Entre l’Imma Cortés i ell mateix es van encarregar de seleccionar 42 fotografies i d’acompanyar-les amb documentació. Al Museu tenim un patrimoni antic, de fa milers d’anys, però fem grans exposicions contemporànies com aquesta, en què tant la moda com la fotografia són art.
La Generalitat va declarar el Museu d’Interès Nacional l’any passat.
Tenim una col·lecció de més de 120.000 peces del segle I fins al XXI, d’aquí i d’arreu, internacionals. Se’ns ha reconegut que som referents a Catalunya, que depassem el marc de la localitat. Però no només per la col·lecció i les exposicions, per nosaltres és igual d’important la conservació preventiva de peces tèxtils, la restauració, l’assessorament i els serveis externs que oferim a públic general i especialitzat i a institucions públiques i privades.
Què implica, a nivell de conservació, una col·lecció com la vostra?
Les fibres són molt sensibles, necessiten condicions estables per a la conservació. Les peces han d’estar a una temperatura d’entre 21 i 22 graus, amb un 55% d’humitat relativa i a les fosques. Vam viatjar per tota Europa per conèixer les millors tècniques, que vam començar a aplicar molts anys enrere i que ara expliquem als museus que ens venen a consultar. Quan fem visites guiades a les reserves internes, són amb peücs i tota mena de condicions de seguretat.
Quins reptes té per endavant el Museu?
Arribar a un públic més ampli, sobretot el jove. És en el que estem treballant. Cal saber cap a on van els museus, explicar el patrimoni històric que tenim d’una manera més lúdica a una generació que està acostumada a les pantalles. Estem treballant amb les escoles maneres que el nou públic pugui reinterpretar i donar una volta al patrimoni a través de la tecnologia.
I quins considera que són els objectius que s’han assolit en els darrers anys?
Si hem aconseguit ser un museu de referència nacional, ha estat pels serveis especialitzats, que són únics, per tenir un molt bon equip des de fa molts anys, amb molt bona formació, per les exposicions, per la biblioteca especialitzada, per la conservació o, per exemple, per l’arxiu digital. És una base de dades públiques amb més de 100.000 fotos de vestits, teixits, complements… Som pioners en aquest sentit, perquè vam creure molt ràpidament en la digitalització. Cap altre museu a l’Estat té aquesta base de dades, que és molt fàcil de consultar.
Què li agradaria aconseguir com a directora?
Obrir encara més el Museu. Un bon exemple és que tenim molt públic sabadellenc i molt fidel, que sempre venen als cursos de la formació. I volem fer-lo créixer, amb idees noves i més fresques. Volem tenir un públic més jove i participatiu amb un museu més inclusiu. Penso que ho estem aconseguint.
