En un món globalitzat, quines vulnerabilitats i oportunitats tenim? Quins són els reptes que han d’afrontar les empreses? Quin paper juga el continent europeu en una partida d’escacs davant els dos grans blocs dominants com els Estats Units i la Xina, mentre el contrapoder dels BRICS vol guanyar la seva quota de protagonisme? Aquestes i d’altres preguntes són les que el prestigiós enginyer i professor Marcos Urarte, considerat per la revista Forbes com un dels principals “futuristes” d’Espanya ha posat sobre la taula a la Cambra de Comerç, davant una àmplia representació del teixit empresarial i econòmic de la ciutat.
Urarte ha fet una diagnosi molt acurada de la situació actual, tenint ben present d’on venim i cap a on anem, on les guerres, les pandèmies, el canvi climàtic, els desastres naturals i la demografia, han marcat, marquen i marcaran un món “dominat pel poder de les grans tecnològiques” i que viu un moment de “volatilitat, incertesa, immediatesa, inseguretat, soroll, complexitat, ambigüitat, acceleració i simultaneïtat de disparitats”.
/ V. CASTILLO
En aquest món “incert” ha assegurat que serà la geopolítica la que condicioni una economia que fins ara ha estat dominada per als vencedors de la II Guerra Mundial –reunió Bretton Woods, 1944– i que ara estem davant una “nova globalització, una ‘reglobalització‘”, en què el paper d’Europa, malgrat que sigui “un gegant econòmic és un nan polític i un cuc militar”, i on els “BRICS volen exercir un contrapoder al G7, els quals, sumats, sumen un 55% del gas mundial i el 45% del petroli del món”.
En aquesta línia, l’enginyer i professor ha alertat que Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica i els nouvinguts Egipte, Etiòpia, Iran l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, estan iniciant la “desdolarització”, la principal arma econòmica de l’administració Biden, substituint-lo per la moneda local, principalment, el yuan, per a les transaccions comercials. Davant aquest escenari, on si bé és cert que podria canviar si Trump torna a la Casa Blanca, amb un “aproximament” al Kremlin, Urarte ha assegurat que “Europa és un titella dels Estats Units. Cal independitzar-nos d’ells, perquè mentrestant estem perdent competitivitat respecte dels americans i l’Àsia”.
/ V. CASTILLO
Prospectiva estratègica
En matèria geopolítica, Urarte, ha afegit que en el curt termini no contempla un tercer estadi –conflicte armat– entre els Estats Units i Rússia, però sí que ha alertat d’un possible conflicte bèl·lic entre Taiwan i la Xina, amb els Estats Units implicat: “Si hi ha un conflicte, l’economia mundial s’aturarà, ja que per aquella zona passa el 50% del comerç mundial. La Xina, coincidint amb els cent anys de l’arribada de Mao Tse Tung al poder, l’any 2049, vol fer efectiva una reunificació”. Finalment, ha conclòs que hi ha “pivots estratègics”, on Turquia, l’Iran, Israel, Japó o el Brasil, de Lula da Silva, guanyaran terreny fins a provocar un “sorpasso geopolític”.
Per acabar, i davant algunes preguntes dels assistents, l’enginyer i professor ha remarcat la importància del concepte prospectiva estratègica en el món empresarial, on ha encoratjat als empresaris a fer l’exercici de quina valoració volen que tinguin les empreses en els pròxims cinc anys, i a partir d’aquí traçar un pla per aconseguir-ho: “Una vegada analitzar el futur, competiré, analitzant des del present com vull arribar al futur. Saber gestionar les incerteses, serà l’avantatge competitiu de les empreses”.
